hola

L’artista perpetuenc Pau López Vila és l’autor del mural dedicat als herois anònims durant la pandèmia de la Covid-19, que durant aquest estiu ha treballat i pintat en una de les parets del Parc dels Països Catalans. L’Ajuntament li va encarregar aquesta obra, on ell ha volgut homenatjar les persones que han treballat en primera línia durant el confinament provocat per l’emergència sanitària a causa del coronavirus: forces i cossos de seguretat, personal de supermercats i comerços, reponedors, transportistes, serveis d’emergència, personal sanitari, farmacèutic i de neteja, bombers i voluntariat que han estat cosint mascaretes de manera altruista o ajudant d’altres. López és professor de l’Escola Llotja de Barcelona i allà hi té el quadre Coronavirus makers.

Com va sorgir la possibilitat de pintar aquest mur al parc dels Països Catalans?
L’Ajuntament em va dir que volia retre un homenatge a les víctimes de la Covid i em va demanar si tenia alguna proposta que pogués fer. L’Escola Llotja, on treballo, ha format part del projecte Coronavirus makers i ha posat recursos i eines per dissenyar i fabricar les peces necessàries per als equips de respiració dels hospitals. Allà, a l’escola, vaig pintar un quadre-homenatge que va agradar molt i vaig presentar-ne una proposta similar a la Regidoria de Cultura de Santa Perpètua, que vam anar treballant conjuntament fins arribar al darrer disseny. Vaig demanar a l’Ajuntament si hi volia incorporar alguna frase i em va proposar #CuidemnosSPM i Gràcies per cuidar-nos.

Quan et van encarregar el mural sobre la Covid-19, tenies clar des del principi que volies mostrar les persones i professions que són essencials durant la pandèmia?
Sí, des del principi. He volgut plasmar una representació dels serveis que durant la quarantena han estat en primera línia. Per exemple, els policies
pertanyen a diversos cossos i no n’he volgut destacar cap amb una vestimenta concreta sinó que he pintat una figura amb uniforme que evoca la policia. Les caixeres també representen els transportistes que han proveït de productes a la població. Tampoc he pintat infermers ni farmacèutics, però el cos sanitari queda representat amb el metge. Per plasmar les ambulàncies, hi vaig incloure el personal de l’aire perquè queda més estètic. He intentat incloure-hi a tothom, també el voluntariat, amb una dona que està cosint una mascareta.

Què has volgut expressar en aquest mural?
He intentat transmetre una composició bastant clàssica. Seria com un fons de pel·lícula de Hollywood dels anys 80, on hi ha una gran explosió al
darrera amb els virus rodant. Les flames serien tot el drama que hem viscut i tota aquesta gent és la que està present lluitant contra la pandèmia, que
ha estat un fet dramàtic per a tothom.

Quant temps has treballat aquest estiu en aquesta obra?
He trigat una setmana a crear la composició ja que la ubicació de la paret presenta les complicacions de tenir un arbre i un fanal al davant. Després l’execució, unes dues setmanes. El primer dia vaig dedicar-hi dotze hores i la resta de dies arribava a les sis del matí, perquè feia fresca, i m’hi quedava fins a les dues o tres de la tarda. Els bars de la zona em convidaven a aigua i els veïns estaven contents. Ha estat molt maco.

La ciutadania t’ha vist diàriament treballant en aquest mural. Què et comentava la gent?
La veritat és que ha estat divertit, perquè ha estat un espectacle per a la gent del barri. Al principi veien quatre croquis que ningú no entenia i després, han anant veient que apareixien els personatges. M’he vist acollit pels veïns i la gent que passava per la zona. M’han donat les gràcies i ha estat bastant motivador. M’ha agradat la connexió que hi ha hagut.

Alguna anècdota?
La gent és encantadora i m’he sentit molt estimat. Em preguntaven si volia aigua, algun refresc, cafè... Els nanos es quedaven molta estona veient el treball i em preguntaven què feia. Ha estat molt maco perquè la gent ha vist tot el procés, ha vist com es treballa la pintura mural, que és diferent al grafiti, ja que es treballa per capes i va creixent com un pastís.

Què et sembla el lloc que acull la teva obra?
Té la dificultat de tenir elements davant, però la gràcia és que està a un lloc cèntric del poble, enmig del passeig i el veurà molta gent. El que més agrada a un artista és que la seva obra la vegi molta gent. És un lloc maco i concorregut.

És el primer treball que realitzes a Santa Perpètua? Has exposat al municipi?
Vaig fer una exposició de quadres fa uns anys. I també, uns quants murals de prova que van quedar molt bé i es troben en els murs de la riera de Polinyà, un passatge que va des de prop de la gasolinera de l’AP7, per Can Filuà, fins al Castell de Can Taió.

D’on sorgeix el teu interès per l’art?
Des de ben petit m’agrada dibuixar i el món de les arts. No sé, no tenia una cosa millor a fer (riu).

El clixé mostra els artistes com a treballadors solitaris, enclaustrats en els seus tallers, molt semblant a un confinament. En el teu cas és així?
Sí, el confinament és gairebé el mateix que el meu dia a dia. Els artistes vivim en una cova la majoria de l’any. El que passa és que ara soc mestre i
he tingut la sort de mantenir canals de comunicació amb l’alumnat i hem estat treballant tots per distreure’ns de tot aquest drama. Ha estat també
una experiència maca, els alumnes han après el que és ser pintor i han treballat molt fort.

Com t’ha afectat el coronavirus en el teu treball? Has pogut continuar amb els teus projectes?

Sí! He pogut acabar moltes coses que tenia a mitges. És una sort tenir un petit taller a casa i material per treballar. He fet un quadre al dia pràcticament.

Com pot ajudar-nos l’art en situacions complicades com les encara estem visquem?
Realment, en vivim envoltats. Pel·lícules, televisió, teatre, literatura, música, videojocs... en definitiva entreteniment. El factor cultural ajuda molt a passar aquesta situació.

La cultura ha estat i continua estant molt afectada per la pandèmia, com superarà aquest panorama?
Els pintors patim aquesta situació des de la crisi del 2008. A Espanya han tancat moltes galeries. Ara ningú comprarà pintura. El que s’ha de fer ara és produir molt, estudiar i treballar molt. Quan hi hagi de nou estabilitat econòmica, potser amb sort, començarem a vendre. Això sempre ha estat així. Les èpoques de crisi són el moment d’estudiar.

Com és la teva obra?
Faig pintura figurativa, de tot tipus. No m’estanco ni en els projectes ni en el producte. M’agrada variar una mica, no m’encasello, però el que no faré és art abstracte.

Perfil

Nom: Pau López Vila
Any i lloc de naixement: 1987, Barcelona
Professió: Artista / professor

Aquest perpetuenc, que resideix al barri de Can Taió, és professor de grau mitjà de revestiments murals, de grau superior d'arts aplicades al mur i Batxillerat Artístic a l’Escola Llotja de Barcelona. En aquest centre educatiu artístic va realitzar un mural que ha estat el punt de partida per realitzar el treball «Herois anònims» amb el qual l’Ajuntament i l’artista han volgut retre homenatge a les persones essencials durant el confinament provocat pel coronavirus. És llicenciat d’Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), diplomat de Restauració i Conservació a l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya (Especialitat d’Arqueologia), Màster en professorat de Secundària a la Universitat Internacional de València (Viu), i ha realitzat cursos de dibuix acadèmic, modern i pintura en Bcn Art Academy. L’any 2012 va realitzar treballs de restauració en les ruïnes d'Empúries i en 2011 va ser restaurador als laboratoris del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC)

Foto: L’artista Pau López Vila davant el mural al parc dels Països Catalans que ha reailtzat en homenatge a totes les persones que ens han cuidat durant la Covid-19 / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Des de l'àmbit local podem ajudar els refugiats donant suport a iniciatives socials i municipals"

Organitzacions com l’ONU titllen l’actual com la pitjor crisi de refugiats a la qual s’ha hagut [ ... ]

“El Dret a la intimitat ha de ser molt protegit, respectat i valorat i, a vegades, això s’oblida”
“El Dret a la intimitat ha de ser molt protegit, respectat i valorat i, a vegades, això s’oblida”

La perpetuenca Raquel Nieto Galván serà una de les persones que donaran una xerrada emmarcada en el [ ... ]

"No recordo quantes edicions porto del Concurs de Pintura de Santiga però unes 25 segur"

Narcís Sala Gascons és el guanyador del Premi d'Honor del XXIX Concurs de Pintura Ràpida d'Amics [ ... ]