hola

El Grup d’atenció a la víctima porta temes de violència de gènere (entre parelles), violència domèstica (dins de la família però no de parella) i violència masclista (la de dones fora del àmbit familiar: prostitutes, matrimonis forçats, tràfic de persones o mutilacions genitals femenines). Al Grup d’atenció a la víctima (GAV) es fa un assessorament integral. Si hi ha fets greus que posen en perill la integritat d’una persona s’obren diligències i s’envien al jut­jat. Per exemple, si una persona està amenaçada de mort, encara que no vulgui denunciar. Si no són tan greus, des de l’oficina s’ofereix assessorament. Hi ha persones que no saben sortir d’una relació tòxica de parella i en aquesta oficina dels Mossos d’esquadra troben una persona amb la qual parlar i arribar a entendre el que els hi passa i decidir si cal denunciar a l’agressor. Roger Belloto n’és el responsable.

 

Acabem de commemorar el Dia Internacional per l’erradicació de les violències masclistes, quina és la situació al nostre municipi?
Les dades de la comissaria per la població que hi ha a Santa Perpètua i comparada amb dades generals ens diuen que no estem desbordats. No són dades destacades. Però, no hem d’acceptar ni un cas, no voldríem tenir cap cas. Podem fer el símil i dir que l’iceberg de denúncies no és destacable, però intentem que la part invisible aflori per eliminar-la.

En aquests quinze anys dedicats a aquesta oficina has vist algun canvi?
Sí, de conscienciació social. No només de les institucions sinó de la societat. Trobo que cada vegada evoluciona la idea de que la víctima no és un problema puntual que tingui una persona, sinó que és el problema que té una persona a casa seva que afecta al seu voltant i que, a nivell institucional, no es queda en una oficina sinó que pot anar treballant-se en xarxa amb altres departaments policials i socials. Quan passa alguna cosa que no és normal, l’hem de parlar i hem de buscar ajuda. Nosaltres estem aquí per ajudar, per assessorar, perquè les víctimes deixin de ser-ho.

La violència de gènere és una xacra social que continua donant unes xifres esgarrifoses. Avancem?
La violència de gènere és el reflex de la societat. Les estadístiques que podem trobar a nivell estatal és que no hi ha una clara tendència perquè es poden trobar dins de l’any corbes que no segueixen cap criteri. Sí que hi ha més al Nadal i en algun moment de l’estiu, però no hi ha una línia clara. D’any a any varia la corba. Aquest any 2020 es registra una irregularitat perquè han baixat les denúncies. És fàcilment analitzable perquè la pandèmia ha significat el no poder sortir i les persones s’han vist atrapades en les situacions de violència a casa, però no era fàcil sortir i venir a denunciar. Santa Perpètua ha estat en aquesta línia. Han baixat les denúncies però ha crescut l‘assessorament. Crec que el llindar per determinar quan actuo, quant aguanto ha pujat. Com que no pots marxar a casa de familiars o amics, s’ho han pensat perquè no podien marxar lliurement.

Com podem identificar una víctima de violència masclista?
És molt important tenir present que darrera d’una dona maltractada hi ha un procés de violència psicològica sostinguda en el temps i amb unes fases que condiciona els pensaments i les emocions la dona. Això ens fa entendre perquè ha aguantat, perquè les amaga. Aquí no les jutgem, no critiquem el que ha pogut fer per ensortir-se’n, però si no ho aconsegueix li oferirem la manera policial. Moltes d’aquestes dones en xerrades amb nosaltres o amb altres serveis els serveix per donar-se compte que no són elles, a vegades no són conscients de quanta violència estan patint. Intentem establir un vincle de confiança. La nostra tasca és acompanyar a les dones en aquest procés individual i personal perquè surtin, no és només policial sinó psicològic i emocional. La víctima ha d’enfrontar-se a la situació prenent noves decisions. Si l’altre es posa violent, se li ha de dotar de les eines i les pautes perquè digui fins aquí i es decideixi a denunciar.

Però hi ha molta violència invisible...
Hi ha un percentatge molt alt de dones que viuen violència psicològica i cada cop és abans perquè no són conscients que és violència. La societat està permetent accions violentes com si fossin normals. Per exemple, els gelosos. Treballem molt la prevenció. Mirem d’anar als instituts i fer xerrades perquè els facin obrir els ulls, entendre com funciona el procés i sàpiguen identificar-los. El control del mòbil, amb qui has d’anar, com has de vestir. Això no ho identifiquen com a violència. Quan es comença a normalitzar comença la violència. És interessant veure com toques les emocions, és el principi per començar a canviar-les. El control no és innocent. Les noies fan coses que els demanen els nois de manera molt subtil. Quan una dona comença a respondre: és que ell em diu, és que la meva parella pensa, jo ho faria així però la meva parella.... això és un símptoma inequívoc que ha començat la violència psicològica. La tecnologia està a servei també del maltractador. Poden col·locar-te un virus al mòbil per controlar, per intimidar. Mirem de donar pautes d’actuació segons les necessitats de cada dona.

És fàcil de demostrar la violència quan no és física?
Tenim un sistema judicial al que li falta evolucionar al ritme de la conscienciació social. Les normes no es poden canviar molt ràpidament. Són rígides i la llei marca que es necessiten proves. No és el mateix provar un cop de puny que el sentiment profund d’una dona que se sent fatal en la seva relació i que li diuen coses que la fan sentir-se molt malament i no se sap sortir sola. Hi ha dones que només busquen ajuda per distanciar-se. Altres que quan ho intenten pateixen més violència, en alguns casos de ser subtil passa a ser manifesta. Cada cas és diferent. Però cal fer-li veure que actuant igual no tindrà transcendència judicial i les ajudem a construir les proves. La víctima no és un subjecte passiu sinó actiu, potser d’entrada no és conscient, però amb ajuda poden créixer per poder canviar i afrontar la situació. El sentiment de culpa i de pena de la víctima que li genera el maltractador la paralitza, perquè la situació no va a més en grau de violència, però sí és continuada i és molt difícil que la dona sola se’n pugui sortir i ser conscient que la culpa no és seva.

Sobre violència domèstica quina és la situació?
Aquesta ha crescut. Hi ha casos de majors d’edat que s’enfronten als pares perquè se’n van de festa i al tornar no accepten que els pares els diguin que no són hores o que no poden venir beguts o fumats i passen a ser violents perquè no accepten que són autoritat. Això ara cada cop passa més amb adolescents i hi ha pares que venen a comissaria perquè no saben com posar-hi fre i se senten malament.

Els casos de les manades ens estan fent canviar?
Estic convençut que sí. Potser jurídicament s’ha d’aplicar aquesta llei, però la consciència social està reclamant un canvi. Necessitem lleis que ens ajudin a lluitar i a combatre la violència. I que no es faci de la forma que després socialment veiem com queden minimitzats actes violents, com els de les manades. No pot ser que hagis de justificar la situació de bloqueig emocional de veure’t agredida per vàries persones i et senties atemorida. Les lleis no són modernes per entendre que una reacció d’estrès et bloqueja davant de la por i que mantenir silenci no vol dir que acceptis.

L’entorn pot ajudar?
És molt complicat. Des de la bona voluntat, es pot recomanar deixar a aquesta persona, però si la dona està enganxada rebutjarà tot el que li diguin. Els familiars o amics necessiten un assessorament per poder fer una valoració particular perquè sempre hi ha alguna cosa que es pot fer. A vegades es provoquen canvis quan es parla davant d’elles de segones quines actituds perquè els sacseja i comencen a sortir de l’aïllament.

Perfil

Nom: Roger Belloto Cancho

Any i lloc de naixement: 1968, Brozas (Càceres)

Professió: Mosso d’Esquadra

El Roger fa vint anys que forma part del cos de Mossos d’Esquadra. La seva destinació ha estat gairebé sempre en el grup d’atenció a la víctima en la qual porta ja quinze anys. Primer va estar destinat a Sabadell dos anys i quan es va obrir la comissaria de districte de Santa Perpètua de Mogoda va ser traslladat i continua exercint aquestes tasques. Es defineix com un apassionat de la psicologia. De fet, és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Compta amb formació en psicoteràpia humanista. Té un postgrau en mediació i un postgrau en intervenció en violència domèstica. A nivell personal el que més li agrada és llegir, viatjar, fer bicicleta de muntanya i navegar en veler amb la seva filla.

Foto: El responsable del Grup d’atenció a la víctima, Roger Belloto, davant de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Santa Perpètua / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Bona part de la gent ha assumit que el vehicle elèctric i, segurament, compartit és el futur"

Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucre que disposa de 1.200 associades que [ ... ]

Albert Bonàs: “El primer concert de la Coral va tenir lloc el 1978 en acabar la missa del gall”
Albert Bonàs: “El primer concert de la Coral va tenir lloc el 1978 en acabar la missa del gall”

La Coral Renaixença va ser fundada l’any 1978 per l’empeny d’un grup de perpetuencs amants del [ ... ]

"La solidaridad de los pueblos de España ha sido básica en la supervivencia de los saharauis"

Los niños y las niñas saharauis que participan en el programa Vacaciones en paz, que coorganizan la [ ... ]