hola

En la petita estona que vam poder fer aquesta entrevista a Santiga amb el president d’ACRES, Joan Daranas, i una dels seus membres, Laia Guàrdia, vam poder presenciat el vol d’un blauet i escoltar un oriol. Això tenint en compte que estàvem asseguts a terra i sense endinsar-nos en l’espai rural sinó bastant a prop de la carretera B-140. L’entitat local ACRES és una de les precursores de la plataforma Santiga no es toca i en la seva presentació va projectar vídeos que demostren la presència habitual de cabirols, genetes, teixons i guineus, entre d’altra fauna a Santiga. L’objectiu de l’entitat és divulgar tot aquest patrimoni natural entre la ciutadania i els escolars perquè tothom se’l faci seu i es treballi per preservar tot l’entorn natural perpetuenc que qualifiquen de molt interessant i ric. Segons ens expliquen educació ambiental es pot fer a gairebé qualsevol lloc.



En la presentació de la plataforma Santiga no es toca, ACRES va projectar uns videos de fauna a Santiga. D’on sorgeix aquest material?
Joan Daranas (J.D.): Sorgeix d’una necessitat imperiosa de protegir Santiga de qualsevol amenaça. Per desgràcia tenim caçadors furtius, tenim amenaces urbanístiques, també temes puntuals de contaminació del Torrent dels morts. Diverses entitats del poble vam unir-nos en la plataforma Santiga no es toca arrel de l’anunci d’un possible desdoblament de la carretera B-140. La part d’ACRES és la de biologia, determinar el patrimoni natural i fer una valoració ecològica. El nostre treball és d’observació directa dels camps i itineraris per veure fauna diversa, però hi hem afegit el fototrampeig amb una càmera nocturna amagada a Santiga a llocs estratègics per on passa la fauna. Gràcies això tenim imatges que podrà gaudir tothom i quedaran per sempre com a patrimoni local.

Què he pogut trobar amb el fototrampeig?
J.D.: La troballa més espectacular és tenir una població de cabirol que ve a alimentar-se a Santiga de forma regular, pràcticament cada vespre. El cabirol és un cérvol que es va introduir al Montseny als anys 90 i s’ha anat expandint per les serralades Litoral i Prelitoral, però a la plana del Vallès és molt raro i això significa que Santiga és un corredor biològic. També tenim filmacions molt divertides de cries de teixons, vídeos i fotos de geneta que costa molt d’enxampar i altres més normals de guineu, conill, ratolí de bosc, rata negra. La resta de l’observació s’ha de fer visualment perquè la càmera només agafa animals de certa mida.

És la primera vegada que utilitzeu aquesta tècnica?
Laia Guàrdia (L.G.): El fototrampeig a Santiga el vam començar al setembre de 2019 arrel de l’experiència de Sant Feliu de Codines. Allà ho vam fer i vam veure que una imatge o un vídeo que puguis ensenyar a la ciutadania és un mètode molt eficaç per apropar la natura a la ciutadania, perquè entenguin la importància i s’ho facin més seu. Poder projectar un vídeo envia el missatge de hi viuen animals aquí. És com entrar en la seva vida privada. És fascinant! La gent quan ho veu reacciona, es sensibilitza i s’estima més aquell entorn. Amb les petjades intueixes, però amb les imatges comproves i a més ho pots explicar i la gent s’ho mira amb uns altres ulls.

El gran què és la divulgació de la natura?
J.D.: Per desconeixement que es fan grans disbarats de patrimoni natural i històric. ACRES fa estudis d’impacte ambiental per evitar agressions. La divulgació és vital. ACRES ens reunim el primer dimecres de cada mes al Casal Popular, al Centre Cívic El Vapor o a Santiga. La idea és posar a l’abast de la ciutadania tot el material que tenim, la base de dades de fauna. Gràcies a aquest estudi actual que està duent a terme una de les membres de l’entitat Georgina Folguera, que és una biòloga perpetuenca, ja disposem de quinze vídeos muntats. És un treball ingent ja que heu de pensar que cada cop que descarreguem la targeta tenim una mitjana de 800 vídeos de cinc segons. La càmera s’activa amb un sensor de moviment i fa unes gravacions d’uns cinc segons. Es tira hores i hores per editar-los i muntar-los. Només a Santiga hi ha 150 espècies de vertebrats contant aus migratòries i de papallones unes 80 espècies. És material d’ACRES que posarem a la disposició a les escoles i amb xerrades a la ciutadania.

Com es pot arribar al màxim de persones?
L.G.: Hauria de ser una assignatura més de l‘escola. S’hauria de sortir molt més a fora perquè els alumnes puguin viure i veure la natura molt de prop. L’escola encara és molt teòrica. Estem en una societat amb una crisi de valors brutal i que es fomenti aquest respecte, aquesta estima, de compartir el món amb tot el que ens envolta és necessari i ha de ser el pal de paller. Crec que a les escoles caldria canviar metodologies per no estar tancats. Estimes el que coneixes. Per tant, sortir, investigar, trobar, comprendre i estimar la natura ha de ser un element bàsic. Això a les escoles però a nivell general és molt important que la gent ho conegui des del respecte, que cada arbre compta. No ens podem permetre perdre ni un sol més. Ja està bé de destrossar-ho tot, de desenvolupament. Cal frenar una mica, mirar amb perspectiva, mirar com conservar el que tenim i com podem incrementar-lo. Està claríssim que si d’alguna cosa depenem i necessitem és la natura. És un missatge que ha d’arribar a cada casa, a cada nen de cada escola.
J.D.: El missatge que hauria de calar és que formem part de la natura i que no som l’animal més fort ni el més intel·ligent i probablement seria l’únic que es moriria si el deixessin sol. Som un animal més. Les famílies també poden ajudar quan surten a la natura amb els seus petits i ensenyar-los a tocar la terra, les fulles, els insectes, a no trepitjar les formigues, a respectar-nos tot.

Podem dir que Santa Perpètua té prous espais naturals?
J.D.: Mai és prou, però sí que tenim grans espais. Tenim un tresor sobretot aquí a Santiga. No només en fauna. La vegetació és espectacular rouredes, xops i alzines.
L.G.: Santiga és un mosaic molt ric i divers que és el que facilita que en un espai relativament petit hi hagi molta diversitat de fauna. S’ha d’intentar mantenir.

Amb el confinament Gallecs s’ha posat de moda
Gallecs sembla un parc urbà amb una ruta marcada i turística. Nosaltres no volem això per Santiga. Volem que continuï l’agricultura i la ramaderia. Però sí volem portar grups reduïts de persones per donar a conèixer la natura, però no accés lliure, sempre grups petits i controlats. A Gallecs la gent hi va perquè està més a prop i és segur accedir-hi. Està a deu minuts a peu des de l’Ajuntament. Santiga està bastant més lluny hi ha mitja horeta i per carreteres no segures. Ja ens sembla bé. No ens imaginem els cabirols amb gent incontrolada passejant amb llums frontals o bicis. Que continuí així com està.

ACRES està liderant el projecte d’Escola de la Natura a Castellterçol, aquí es podria replicar?
L.G.: Hem fet uns plafons d’educació informatius per fer joc amb els escolars que puguin anar. És com una ruta d’aventura per plantejar jocs de descoberta, de preguntes, a plantejar situacions, diversos tipus de boscos i d’ambient.
J.D.: A Santa Perpètua es podria fer a Gallecs, a Santiga i a Can Taió també. A Can Taió hi ha fauna estepària en migració, hem vist una terrerola i és molt interessant que en el seu viatge s’aturin a la zona de Can Taió.
L.G.: Les activitats d’educació ambiental es poden fer gairebé a tot arreu, al pati de l’escola també. Es tracta d’aprofitar el que t’ensenya la natura en un lloc determinat per transmetre, per poder aprendre i motivar als infants a conèixer, la capacitat de deduir, perquè hi ha aquests animals i perquè són com són.

Quins projectes té ACRES actius?
Un de cens de distribució i comportament de seguiment de cetacis de la Costa Brava que fan Maria Serrano i Elisabet Salvador. El de Santiga, amb la voluntària Georgina Folguera. i el d’educació a Castellterçol.

DE PERFIL

Nom: Joan Daranas Llopart / Laia Guàrdia Valle
Any i lloc de naixement:
1975, Santa Perpètua /1976 Barcelona
Professió:
Naturalista / Biòloga

ACRES va néixer el 2001 arrel de l’Agenda XXI de Santa Perpètua de la mà d’estudiants universitaris. Per l’entitat local han anat passant persones amants i estudiants de la natura i totes han aportat coses òptimes. Joan i Laia van coincidir fa anys en una feina de treball i des de llavors han fet diversos projectes com ACRES. Ara a Santiga i les fitxes tècniques de l’escola de la natura que estan muntant a Castellterçol. Amb PACMA un estudi analític sobre rius a Osona que podrien estar contaminats per purins. A Sant Feliu de Codines un intent de restaurar unes basses d’un antic camp de golf. Ara ACRES disposa d’un equip nou de biòlogues.


Foto: Laia Guàrdia i Joan Daranas són dos membres de l’entitat local ACRES que defensen la protecció de paratges naturals com el de Santiga on està capturada la imatge / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Qui vulgui ser soci de Som Energia ho ha de fer perquè vol millorar el planeta no per estalviar diners"

El perpetuenc i membre actiu de Som Energia Josep Maria Margalida va oferir el 29 de març la xerrada Com [ ... ]

"Escoltem i orientem a les famílies en moments puntuals de la vida"

La Roser Miralles és la coordinadora de l’Equipament socioeducatiu El Formiguer, de Santa Perpètua [ ... ]

Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”
Seydah Sidahmed: “Els sahrauís veuen inacceptable ser autonomia del Marroc perquè són víctimes del seu règim”

  La política exterior espanyola amb el Sàhara Occidental està d’actualitat amb el canvi de [ ... ]