hola

Les perpetuenques Laura i Gisela Vicente han completat una gran temporada 2020-2021 amb el Generali Palau, el millor equip femení d’hoquei patins d’Europa. Laura és la portera titular des de fa anys, mentre que Gisela ha disputat aquest any els primers partits amb l’equip d’OK Lliga, que compagina amb el de Nacional Catalana. A la final de la Copa d’Europa, disputada el 30 de maig al Pavelló Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans, les dues germanes van contribuir al clar triomf del seu equip per 6 a 1 contra el Voltregà. El conjunt de Palau només ha perdut un partit en tota la temporada. Va ser contra el Manlleu en la final de la Copa de la Reina, l’únic títol que se li ha escapolit aquesta temporada. A l’OK Lliga, la màxima competició espanyola d’hoquei patins, va dominar des del principi i, a més, abans havia guanyat la Lliga Catalana.


Quin balanç feu de la temporada?
Gisela Vicente (G.V.): Estic molt orgullosa de tot el que he fet aquesta temporada. Poc a poc sento que m’estan donant confiança i això em dona a mi també més confiança. Estic molt satisfeta de la temporada que he fet. No he tingut molts minuts, però ja és suficient i ja en tindré més. Vaig tenir minuts a la final de la Copa d’Europa. Va ser tot un privilegi. Em vaig sentir molt còmoda i molt contenta de que em donessin aquesta oportunitat. També vaig jugar el partit de quarts de final, però a les semifinals no vaig anar convocada.

Laura Vicente (L.V.): El balanç de la temporada és molt positiu. Mai no havíem guanyat tants títols en un any. L’equip ha treballat molt bé i molt fort. Al final, s’ha notat l’esforç que venim fent des de fa anys. Hi va haver un canvi d’entrenador. No sabíem com sortiria la cosa i, mira, al final ha sortit molt bé. Jo m’he sabut adaptar molt bé al joc que ha proposat.

El títol més important ha estat la Copa d’Europa. Com va ser guanyar aquesta competició davant de la vostra afició?
G.V.: Va ser un somni fet realitat. Va ser el resultat de l’esforç de tota la temporada. Vam estar molt contentes de poder fer-ho realitat. Veníem d’una temporada que per la Covid-19 no podia entrar gent al pavelló, però, per sort, a la final de la Copa d’Europa sí que van deixar, amb les mesures de seguretat. Va ser molt guai comptar amb els ànims del nostre públic, que sempre és una motivació.

L.V.: Va ser molt emocionant. Molt contentes, no només per nosaltres, sinó per poder agrair amb el títol a tothom que va fer possible portar la fase final a Palau.

Gisela, com vas veure a la teva germana en la fase final de la Copa d’Europa?
G.V.: Molt bé. Ha protagonitzat una temporada molt regular. S’ho ha currat molt durant tots els entrenaments i ho va fer molt i molt bé. A més, va ser escollida com la millor portera de la fase final. Va estar molt concentrada amb el que havia de fer en cada partit.

I tu Laura, què penses de l’actuació de la teva germana?
L.V.: Totes les joves jugadores de l’equip estan treballant molt bé. La meva germana va poder jugar minuts importants a la Copa d’Europa. És una molt bona recompensa, que crec que ha sabut agrair moltíssim.

Per a tu Laura, la Copa d’Europa és l’únic títol important que et faltava.
L.V.: Bé també em falta la Copa de la Reina (riu). Era una copa que encara no havíem aconseguit. Ens havíem quedat a les portes. Nosaltres no tenim present guanyar una copa, ens agrada l’hoquei, ens agrada esforçar-nos i viure moments com els que hem viscut aquesta temporada.

A la lliga vau ser dominadores des del principi. No vau perdre cap partit. Quines han estat les claus?
L.V.: Portem treballant molt bé, no només aquesta temporada sinó des de fa alguns anys i finalment hem sabut ser molt regulars i constants, que és molt difícil en l’hoquei patins. La clau és treballar cada dia i durant molt de temps per fer possible una temporada molt especial.

A la final de la Copa de la Reina vau patir l’única derrota de la temporada, en el darrer partit de l’any. Què va passar?
L.V.: No va passar res diferent. El Manlleu és un molt bon equip i nosaltres sabíem que podíem perdre en qualsevol moment de la temporada. Fa ràbia, perquè podíem haver acabat la temporada invictes, però, al final, ha estat un gran any.

Com ha viscut la vostra família la temporada?
G.V.: Ells sempre estan contents fem el que fem. Estan molt contents amb tot el que estem fem a l’hoquei. Estan molt orgullosos de nosaltres i dels títols que hem aconseguit, sobretot ara la Copa d’Europa. Sempre estan al nostre costat.

L.V.: Igual de bé que nosaltres. Al principi no podien anar a la graderia i viure-ho des de casa no era el mateix. Després es van flexibilitzar les normes i van poder venir al pavelló. Van passar molts nervis, perquè no ha estat gens fàcil, però hem estat molt contentes que ens acompanyessin.

Formeu part del millor equip d’Europa. Esteu a l’elit del vostre esport, però hi ha molta diferència entre l’hoquei patins masculí i el femení?
G.V.: Hi ha nois que poden viure de l’hoquei patins, però en l’hoquei patins femení és molt més difícil. Potser algunes jugadores que venen d’altres països, però d’Espanya molt poca gent.

L.V.: A l’hoquei, a nivell general, és molt difícil guanyar-te la vida. Hi ha moltes diferències entre l’hoquei masculí i el femení a nivell de joc i a nivell de clubs

Laura, en algun moment et planteges deixar el Generali Palau per viure de l’hoquei patins?
L.V.: Per poc que et puguin oferir en un altre equip, al final prefereixes ser professional al Generali Palau. Aquí hi ha un equip tècnic molt reforçat i una plantilla de jugadores molt consolidada. Hi ha molt bon ambient i, al final, això també es veu a la pista. Són factors que poses a la balança i al final sempre optes que quedar-te al Generali Palau.


També sou entrenadores de la base del Club Hoquei Santa Perpetua.
G.V.: Jo porto el Fem11, que és un equip de nenes de 10 i 11 anys i també estic a l’escola, que són els nens que estan començant i els ajudo a patinar i els ensenyo. És molt guai. A mi sempre m’han agradat els nens petits i que em donin l’oportunitat de poder entrenar al Club Hoquei Santa Perpètua, en el qual he crescut, és molt guai. Mai no ens hem desvinculat del Club Hoquei Santa Perpètua. Està molt bé i és molt satisfactori ensenyar aquí a nens del poble i veure’ls créixer esportivament.

L.V.: Jo actualment soc la coordinadora dels equips femenins del Club Hoquei Santa Perpètua. També entreno el conjunt Fem13, que ha fet també una molt bona temporada. Ha estat un any estrany per la pandèmia de la Covid-19, però ens hem sabut sobreposar a aquesta situació i ens vam classificar per disputar el Campionat de Catalunya. Ha estat la primera vegada que un equip femení del club ho ha aconseguit. Estic molt contenta de com estan treballant des de fa temps i ara toca seguir i continuar creixent. A veure si es van consolidant els equips femenins del club.

Creieu que és possible formar un sènior femení al Club Hoquei Santa Perpetua?
G.V.: Jo crec que sí. Ara hi ha moltes més nenes que quan vaig començar jo. Hi ha equipets molt macos. Jo crec que, si segueixen entrenant i esforçant-se tal com ho estan fent ara, en un futur hi haurà un equip sènior a Santa Perpètua.

L.V.: Des de fa bastant de temps, estic lluitant per tal que això passi. Tenim la sort que tenim moltes noies i crec que en un futur elles faran possible que el sènior femení arribi a Santa Perpètua.

Perfil
Nom: Laura Vicente / Gisela Vicente
Any i lloc de naixement: 1998, Barcelona / 2002, Barcelona
Professió: Graduada en Psicologia / Grau mitjà d’Administració

Laura i Gisela Vicente juguen a hoquei patins des de ben petites. Primer ho van fer al Club Hoquei Santa Perpètua i després van continuar al Palau. Laura ha guanyat ja tots els títols importants a nivell de selecció i de clubs, mentre que, per a Gisela, els d’aquesta temporada són els seus primers títols destacats en el sènior. Les dues jugadores són també entrenadores de la base del Club Hoquei Santa Perpètua. L’equip Fem13, dirigit per Laura, ha arribat aquest any per primera vegada a la fase final del Campionat de Catalunya, on va caure en els quarts de final.

 

Foto: Les germanes Gisela i Laura Vicente, campiones d’Europa d’hoquei patins / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“'Scars the Project' envia un missatge important i necessari. Encara hi ha discriminació
“'Scars the Project' envia un missatge important i necessari. Encara hi ha discriminació"

Scars the Project està disponible a la plataforma Youtube i al web creat per a l’audiovisual (scarstheproject.com). [ ... ]

"Per al club, ha estat molt important l'ascens a la Tercera Catalana"

El conjunt sub-25 masculí del Club Bàsquet Santa Perpètua, entrenat per Àngel López, ha estat aquesta [ ... ]

"Ha estat un regal acabar la meva etapa professional com a directora d'Els Aigüerols"

Amb la primera pregunta que li fem comencen a brillar-li els ulls. S’emociona continguda i les seves [ ... ]