Marc Fuentes pateix paràlisi cerebral i és un dels entrenadors de la UCF Santa Perpètua. Aquest jove de 22 anys és des d’aquesta temporada el coordinador adjunt del futbol 7 de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua i entrenador del conjunt aleví B. Marc Fuentes ha arribat al Santa Perpètua de la mà del nou director esportiu, Lucas Viale. Els dos han col·laborat en diferents campus de futbol. Fuentes té clar que vol viure del futbol. Ha estat jugador de futbol en un equip amb altres companys que també pateixen paràlisi cerebral i, des de fa uns anys, també és entrenador. A Santa Perpètua està vivint la seva primera experiència com a coordinador. A més, està molt centrat en el seu equip aleví. Ja està veient la progressió dels nens. Li agradaria portar-los durant un any més per comprovar la seva evolució.

Quina és la teva tasca a la UCF Santa Perpètua?
Soc el primer entrenador de l’aleví B i, a més, sóc el coordinador adjunt del futbol 7. Vaig entrar amb el canvi de directiva. És el meu primer any al Santa Perpètua. Jo porto ja uns sis anys fent d’entrenador i he vingut aquí a través del Lucas Viale, que és el nou director esportiu de la UCF Santa Perpètua. Amb ell he fet molts campus d’estiu tant amb gent amb discapacitat com sense. Al maig passat, em va proposar venir a Santa Perpètua. Davant d’una oferta com aquesta no podia dir que no. És una persona que ha apostat sempre molt per mi i aquí estic.

Ara només fas això del Santa Perpètua?
Sí i també tinc un projecte molt interessant al Vilanova. He creat, juntament amb el club de futbol, un equip de futbol amb nanos amb paràlisi cerebral.

Amb quin objectiu vens a Santa Perpètua?
Pel que fa a l’aleví B, el més important és formar als nanos, que tinguin una bona formació en l’etapa aleví. Secundàriament, que queda una mica en segon pla, competir. I com a coordinador adjunt, hi ha entrenadors molt joves. Jo porto més el tema esportiu. Controlar als entrenadors, controlar algun partit d’algun equip,... Molta feina. Tot el que em diuen des de la coordinació ho intento fer el millor possible.

Et toca treballar tota la setmana, no?
Sí, sí. Tota la setmana la tinc plena i els caps de setmana, també. Jo porto bastants anys en el futbol i és així. Aquest és el primer any que estic dins d’una coordinació i m’estic adonant que és molt complicat. A més, aquest any és el primer any d’una coordinació nova a la UCF Santa Perpètua. Es volen fer molts canvis i això costa, però, mica en mica, ho estem aconseguint. La gent ha de veure la credibilitat que té aquest projecte. La gent ha de tenir una mica de paciència, perquè tot és nou.

Quin ambient t’has trobat en general a la UCF Santa Perpètua?
Molt bo. A l’equip que porto, tant els nanos com els pares són genials. La credibilitat te la vas guanyant a mida que vas fent el que saps. L’ambient amb els entrenadors, amb els pares dels jugadors de tots els equips i amb la directiva és genial i jo em sento molt bé, la veritat.

Vens per un any o és un projecte més a llarg termini i estaràs més temps a Santa Perpètua?
No ho sé encara. Anirem any a any. M’agradaria estar en l’equip que porto ara dos anys. Veure la seva progressió. En només un mes d’entrenament, l’equip ha canviat. Seria fantàstic veure la seva evolució. En el segon any ja seran més madurs i tindran més conceptes adquirits i ja entenen com tu vols que juguin. Ara costa, però, mica en mica, s’aconseguirà. Si l’any que ve hi ha un altre projecte més gran s’haurà de valorar, però, en principi, la meva intenció és seguir aquí.

Quin és el futbol que t’agrada que practiquin els teus equips?
Des del club, hem fet una metodologia. Volem que l’equip sigui directe. Tenint jugadors de suficient qualitat per anar molt directes. El futbol associatiu ens està sortint també bé. Vam perdre el primer partit de lliga contra un equip bastant fort i vam guanyar els dos següents.
El més important és que l’equip està progressant. Intentem donar-li les eines als jugadors perquè quan acabin l’etapa aleví sàpiguen jugar de diferents maneres.

Tu ets un clar exemple de superació, però m’imagino que tu el que vols és que et vegin i et tractin com a qualsevol persona, no?
Sí i ho he dit en moltes entrevistes. Al final, la meva identitat i ser diferent, a vegades, també és bo. Una persona normal que entreni a nivell nacional i faci el mateix que faig jo té importància, però no és el mateix que una persona amb paràlisi cerebral física. Jo vull que em vegin com una persona normal, però que també vegin les meves dificultats. Jo tiro endavant i vaig millorant dia a dia per tal de ser millor persona, per tal de ser millor entrenador. Aquest és el meu objectiu a la vida.

En quin moment vas decidir que et volies dedicar al món del futbol?
Jo he sigut jugador de futbol amb paràlisi cerebral. Ara fa un any que ho vaig deixar. He estat vinculat al futbol amb discapacitats, amb paràlisi cerebral. Fa cinc anys, vaig acabar l’Educació Secundària Obligatòria i vaig dir Què faig? I aleshores vaig intentar entrar als cursos d’entrenador al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Em van posar totes les facilitats possibles, però s’ha de passar una prova física per entrar al CAR de Sant Cugat i fer els estudis. Primerament me la vaig preparar molt bé. Des de fora, em donaven moltes facilitats. La primera vegada no vaig superar la prova i vaig ser no apte. No vaig passar la prova al mes de juny. Al setembre, abans que tornessin a iniciar el curs, vaig intentar provar-ho una altra vegada. La vaig fer i la vaig passar. Jo sempre he dit que està molt bé haver de fer una prova física, però si a nivell de cap, a nivell de saber fer les coses, a nivell de gestió no saps portar-ho, per què et fan fer una prova física? La meva pregunta sempre és: un nano amb cadira de rodes no pot ser entrenador perquè ha de passar una prova física? Però bé, vaig superar la prova física i després vaig fer el primer, segon i tercer nivell del curs d’entrenadors.

Un dels projectes que s’ha fixat la nova junta directiva de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua és la creació d’un equip amb esportistes amb diversitat funcional. Què et sembla aquesta proposta?
Bé, jo ja ho he fet a Vilanova del Vallès. Fins fa dos mesos hi he estat. El 2019 vam iniciar el projecte de futbol amb paràlisi cerebral. Actualment, tenim sis jugadors jugant les competicions amb paràlisi cerebral. A Vilanova el vam crear, el vaig crear jo com a entrenador. Amb diversitat funcional, pots buscar nanos de perfils diversos. Això seria diferent al que vam muntar a Vilanova del Vallès. El projecte que vol implantar la UCF Santa Perpètua és molt interessant. S’han de buscar nanos amb diversitat funcional. És un projecte molt bonic, però diferent al del Vilanova.

Marc, encara ets molt jove, tens 22 anys, a on vols arribar en el món del futbol, quin és el teu gran objectiu?
Bé, el títol nacional d’entrenador ja el tinc. La meva intenció és viure del futbol i per aconseguir-ho s’ha de picar molta pedra. S’ha d’aprendre molt. M’haig d’equivocar molt. Però de moment els continguts que t’ensenyen al curs d’entrenadors ja els tinc. El que em falta és aprendre el que és el camp. Porto tres anys com a primer entrenador. La base ja la tinc. Ara el que em falta és aplicar-la al camp i, mica en mica, anar pujant esglaons.

Perfil

Nom: Marc Fuentes Molina
Any i lloc de naixement: 1999, Granollers
Professió: Coordinador adjunt de futbol

Va néixer a Granollers, però ha viscut sempre a Montornès del Vallès. Quan va finalitzar l’ESO, va tenir molt clar que volia fer el curs d’entrenadors al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Va haver de passar una prova física prèvia i després va estudiar fins al nivell tres. Ha estat entrenador a diferents clubs durant els darrers sis anys i ara ha arribat a la UCF Santa Perpètua. Recentment, ha estat el guanyador de la segona edició del Premi TalentJoveVO, que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental en col·laboració amb Premsa d’Osona SA, emmarcat en el premi Vallesà de l’Any. El premi Talent Jove vol posar en valor els joves del Vallès Oriental menors de 25 anys que destaquen en qualsevol tipus de sector o d’activitat a la comarca o al món, sense cap tipus de restricció en quant a l’àmbit (esportiu, musical, emprenedoria, ensenyament, voluntariat, activisme ...).