La política exterior espanyola amb el Sàhara Occidental està d’actualitat amb el canvi de posició del Govern Espanyol. Santa Perpètua de Mogoda sempre ha estat un poble acollidor de sahrauís i a favor de la seva causa de demanar que Espanya finalitzi el procés de descolonització del Sàhara Occidental i pugui tornar al seu territori deixant els camps de refugiats on estan desplaçats des de fa 47 anys. Un dels perpetuencs sahrauís és Seydah Sidahmed, qui se sent en deute amb el seu poble perquè ell està en una situació de seguretat que voldria per a tots. Per la seva involucració en projectes de cooperació n’és un referent a la nostra localitat. Ell espera que els lectors coneguin la causa del Sàhara, que l’ajuda espanyola continuï i que el poble s’hi involucri.

Com s’ha rebut la notícia del canvi de política espanyola respecte al Sàhara Occidental?

El poble sahrauí veu inacceptable ser autonomia del Marroc, perquè no hi ha cap família que pugui dir que no té cap víctima mortal causada per la repressió del govern marroquí. Estem molt sorpresos i al Sàhara, molt decebuts amb el president Sánchez per aquesta decisió. No s’esperaven que el Govern d’Espanya prengués aquesta decisió. L’única sortida que veuen ara és continuar amb el conflicte bèl·lic fins a aconseguir la independència i poder recuperar el nostre territori. Fa massa anys que el poble sahrauí espera i espera, però ara ja desespera perquè amb un nou rei a Espanya i uns polítics amb altres estudis i tarannà no esperaven que de cop es saltés el dret internacional i els acords de Nacions Unides. El Regne del Marroc mai ha respectat les resolucions de Nacions Unides, ni la 1514 de 1960 que exigia el procés de descolonització de totes les colònies, ni la 2625 de 1970 on s’exigeix que tots els països colonitzats han de fer el seu referèndum, ni totes les altres que s’han recordat des de fa 47 anys, any rere any. El Poble Sahrauí no entén que ara arribi aquest canvi per part d’Espanya que sempre havia defensat que calia acabar amb el procés de descolonització. A més hi ha sentències de tribunals internacionals que demostren que el Marroc no té cap lligam ni poder sobre el Sàhara Occidental.

Aquest gir coincideix amb un conflicte bèl·lic a Europa que està rebent tota l’atenció mediàtica. Però també n’hi ha un actiu entre Marroc i el poble sahrauí.

Fa dos anys va començar la guerra. No sé com Occident amb gent més liberal, més conscienciada o més cívica, se suposa, comenta molt sobre Ucraïna i no comenta res del Sàhara Occidental. El Marroc va aixecar un mur de la vergonya de 2.720 km i amb més de set milions de mines. Cada dia mor algú. No s’entén com Occident no fa front a un rei dèspota i xantatgista. I més si és perjudicial. Pots ser el meu germà, com deia el rei emèrit, però si ets dolent i un verí, no t’he de protegir, no t’he de deixar cometre més errors ni amb la seva població ni que et saltis més ordres internacionals. Espero que reaccionin els polítics perquè el 90% del poble espanyol està amb el poble sahrauí. La política exterior espanyola és molt dèbil, però com a mínim sigues neutral, perquè ja has comès massa errors.

La proposta és que el Marroc s’annexioni el Sàhara Occidental, un territori que va ocupar el 1975. Quina és la situació que es viu al Sàhara Occidental?

A la zona ocupada hi ha moltíssims, centenars de desapareguts, fosses comunes, ara fa poc s’ha trobat una a prop d’Smara, aquesta repressió és present des de l’ocupació al 1975 i ha estat constant i contínua fins a l’actualitat. Detenen persones per fer manifestacions pacífiques, són jutjades per tribunals militars i els condemnen a cadena perpetua. Tenen una por terrible ara mateix fins i tot de parlar perquè en qualsevol moment pot entrar l’exèrcit a casa de sahrauís i emportar-se detingut a algú, a dones, a menors amb qualsevol excusa. A més cal tenir en compte que el govern marroquí no deixa entrar ni a periodistes ni a parlamentaris com a observadors internacionals. Per què serà?

La majoria del poble sahrauí es troba en campaments de refugiats a Algèria, com és la vida allà?

Unes 200.000 persones hi viuen des de fa 47 anys i prefereixen estar allà abans que tornar als territoris ocupats. Estan en una zona inhòspita cedida per Algèria i on és necessària l’ajuda humanitària que ha anat disminuint en els darrers anys. Estan sota mínims. Necessitem ajuda en tots els àmbits. El poble sahrauí, sobretot les dones s’ha organitzat als campaments. El 70% del govern són dones. Les dones sahrauís han aguantat, han lluitat i han tirat endavant. Allà on no hi havia res s’han construït escoles, ministeris, centres de salut, una organització increïble malgrat els mitjans que són mínims i les circumstàncies. I no volen tornar als territoris ocupats perquè saben que poden morir. El somni és poder tornar a un Sàhara Occidental lliure. Però ara mateix, després de tants anys i sense fer cap pressió per part d’Espanya i de la comunitat internacional sobre el Mar­roc no es podrà aconseguir d’altra manera que no sigui amb la guerra. El poble sahrauí espera que Espanya ho faci perquè això ajudaria molt a tota la zona de Magreb. La Unió Africana l’ha demanat repetidament.

Recorda’ns una mica la història i la responsabilitat del Govern Espanyol en la situació del teu poble.

La història s’ha d’explicar tal i com és. És una responsabilitat dels polítics no tapar-ho. No entenc perquè Espanya no explica la història. Espanya la va colonitzar a principis del segle XX i al 1958 la va agregar com a província espanyola. Al 1975 Mauritània, Marroc i Espanya van signar un acord pel qual Espanya entregava el Sàhara Occidental i amb el cinisme del rei Joan Carles I, que dies abans havia anat a El Aauin on va prometre que defensaria el Sàhara Occidental i que sempre seria espanyol. Al 1979, el Front Polisari va començar la guerra. Mauritània va renunciar a la seva meitat i va reconèixer l’estat sahrauí. La República Àrab Sahrauí Democràtica és membre constituent de la Unió Africana, reconeguda a nivell internacional i amb el dret internacional de la seva part.

Quina és la situació legal de la majoria de sahrauís?

Molts sahrauís són apàtrides. No sé perquè, patim agressions administratives. Segons les lleis espanyoles, els súbdits llatinoamericans que justifiquen tres mesos empadronats a Espanya poden obtenir la nacionalitat, ara se’ls dona també als sefardites, i en canvi els sahrauís amb DNI espanyol no ens la donen. A vegades demanen el certificat de naixement espanyol quan saben que tots els nascuts després de 1975 no en disposen. Hi ha molts casos de persones amb pares amb DNI espanyol que han anat a demanar el seu i els hi han negat perquè no poden justificar que siguin espanyols. Quina culpa tenim el poble sahrauí perquè ens tractin així. Era una colònia espanyola fins al 1975, per a l’ONU, com que no s’ha fet la descolonització, administrativament encara depenem d’Espanya. Però ens deixen de banda. Aquest problema el va crear el Govern espanyol.

Si comparem la solidaritat amb el poble ucraïnès amb la solidaritat cap als sahrauís, què se sent?

Veiem molt d’egoisme perquè el Sàhara està des de fa 47 anys en un desert on la temperatura supera els 50 graus a l’estiu i sota zero a l’hivern. El poble sahrauí està patint un bloqueig brutal, amb un mur de 2.720 km amb set milions de mines i veiem que els nostres drets no són iguals. Com que estem lluny no ens mira Occident i a sobre li fa el joc a un règim criminal i xantatgista.

Cada any, han vingut infants refugiats sahrauís amb el projecte de SPSolidària subvencionat per l’Ajuntament, és important?

Sí, han fet que arribés la causa i la lluita sahrauí a Europa però la pandèmia de la Covid l’ha fet aturar pel perill de contagi i perquè no arriben les vacunes als campaments. S’intenta que es puguin tornar a fer, però la salut ha de ser global i els pobles haurien d’ajudar-se per fer justícia. Ajuda més la pressió del poble i les accions socials que es poden fer que les intervencions estatals. Els campaments no serien res sense les ONGs.

Com està funcionant el darrer projecte perpetuenc?

El Centre Materno Infantil de Tifariti aixecat per SPSolidària amb ajut de l’Ajuntament està funcionant molt bé, ha permès parir a prop de casa sense caminar molt. Gairebé cada setmana hi ha algun naixement i les dones estan encantades i agraïdes.

De perfil

Nom: Seydah Sidahmed
Any i lloc de naixement: 1974, El Aaiun (Sàhara Occidental)
Professió: manteniment de parcs i jardins

Seydah va arribar a la península el 1988 gràcies a un conveni d’estudis amb la Junta de Andalucía. Va cursar 7è i 8è d’EGB, BUP i es va canviar a FP2 electrònica de comunicació, però un mes abans d’acabar va deixar-ho per posar-se a treballar. Necessitava mantenir-se perquè la beca no donava per a tot. Era un projecte de cooperació d’estudis. estava intern i el cap de setmana anava al camp a treballar, a l’estiu necessitava diners per llogar un pis o tornar al Sàhara i llavors 600 pessetes eren molts diners. Va treballar a Màlaga, Canàries, País Basc i després quan la seva germana va venir a Granollers gràcies a un conveni sanitari per a persones que necessitaven tractament mèdic va buscar pis i feina per la zona i va acabar a Santa Perpètua. Encara hi ha ONG catalanes que fan aquests convenis.