El treballador de l’Ajuntament de Santa Perpètua Óscar Esteban ha publicat la novel·la Buenos Aires. La ciudad de la furia que narra els secrets que s’orquestraven a Buenos Aires per portar als dirigents nazis a terres sud-americanes i donar-los una nova identitat. El llibre publicat aquest mes de juny per Chiado Editorial és la nova proposta que presenta aquest autor nascut a Barcelona l’any 1975. La seva primera novel·la va portar per títol La Plaza de los Señores, ambientada a Itàlia durant la 2a Guerra Mundial. Membre actiu de l’associació Amical Mauthausen, és tècnic de la Regidoria d’Igualtat del consistori perpetuenc.
Qui és l'argument de Buenos Aires. La ciudad de la furia?
La novel·la narra la fugida a Sud-americà de dos jueus, pare i fill, italians de la Itàlia de Mussolini durant la 2ª Guerra Mundial i com han de conviure amb diferents sensibilitats dintre de l´alta societat de Buenos Aires. Les relacions personals, els negocis amb el Govern i alts càrrecs argentins en ple ascens de Juan Domingo Perón.
¿Quina part de realitat històrica i de ficció té la novel·la?
Tant a La Plaza de los Señores com a Buenos Aires, la Ciudad de la furia, he jugat amb la visió de personatges reals i ficticis. He cregut oportú per a una major implicació del lector que conegués que realment alguns d'aquests personatges van tenir aquesta presència real, tant en la seva forma com en el seu fons. Franz Ziereis, un dels personatges principals,realment va fugir amb la caiguda del camp de Mauthausen i va ser ferit mortalment per alguns dels presoners del mateix camp. El canvi de guió esdevé al fet que en certa forma volia simbolitzar en ell, aquesta ruta anomenat "Rat lines" i el grup nazi d'operacions anomenat ODESSA, la ruta de fugida dels oficials nazis. Vaig creure que era el millor camí per mantenir l'atenció del lector i mantenir aquest nexe d'unió entre els dos llibres, com un camí prolongat i inevitablement inseparable.
¿Quins atractius tenia Buenos Aires perquè jueus i nazis fugissin a la capital argentina?
En els anys 20, aproximadament 150000 jueus vivien a Argentina. Ja des del 28 van anar arribant onades d'immigrants jueus, especialment a partir del 33 amb l'arribada d'Adolf Hitler al poder i les seves polítiques antisemites. Malgrat certes restriccions, Argentina va ser el país llatinoamericà que va incorporar més refugiats jueus entre 1933 i 1945. Durant els anys trenta i quaranta, el sector manufacturer va créixer en nombre però mantenint la seva anterior composició d'unes poques grans fàbriques i moltes petites empreses. Fabricar era una ocupació per a estrangers: el 1939 la meitat dels propietaris i treballadors de petites plantes de fabricació eren immigrants, molts d'ells refugiats jueus nouvinguts de l'Europa Central. Argentina va ser l'últim país d'Amèrica a tallar relacions amb els països de l'Eix i l'últim a declarar la guerra a Alemanya, poc abans de la seva derrota. Probablement cap altre país va prendre mesures tan extraordinàries per cancel·lar els seus permisos d'entrada als jueus com Argentina, de la mateixa manera que, de forma innegable, en el mateix període, aquest país va rebre al voltant de 45.000 jueus europeus, dels quals probablement la meitat va ingressar de manera il·legal. El llibre relata a més, a la part embrionària, els detalls de la xarxa de rescat de funcionaris nazis alemanys i de règims afins --després de la derrota de Alemanya--, organitzada pel primer govern de Juan Diumenge Perón, que va facilitar la seva fugida de Europa quan molts d'ells tenien comandes de captura.
Molts països d'Amèrica Llatina van veure la possible arribada de comandants i alts càrrecs nazis com la manera de guanyar potencial intel·lectual i científic, així com l'entrada de grans masses de diners, armament, etc
Per què vas escollir aquesta temàtica?
Sempre he tingut una sensibilitat especial davant el conflicte de la Segona Guerra Mundial; tot el que va succeir, les causes i les conseqüències, així com l´ ordre mundial que esdevingué arran aquest conflicte. Ja com a membre de la Amical Mauthausen de Barcelona, vaig participar en el passat, d´alguns projectes de memòria històrica amb instituts amb joves a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet i vaig poder comprovar en primera persona l'horror dels camps d'extermini nazi; Buchenwald, Mauthausen i Auschitz. És impossible sortir indemne d´ aquests viatges i, en el meu cas, va sorgir la necessitat d'escriure sobre el que havia viscut. Utilitzar Itàlia i el format de novel·la històrica era el més senzill per a mi, per formar part de la meva via diària i necessària.
Quantes obres has publicat? Sempre novel·les? Amb Buenos Aires, aquest és el cinqué treball i el segon com a novel·la. el primer treball va portar per títol “ Sáhara en mí”, un diari de viatge sobre la meva experiència als camps de refugiats saharauis al sud d´Argèlia, també amb un projecte amb joves.
Treballes a l'Ajuntament de Santa Perpètua com a tècnic d'Igualtat. Pots compaginar les dues feines?
En aquests moments m´ està resultat molt complicat. El procés d´escriure una novel·la històrica podria acotar-se, en el meu cas, al voltant del dos anys i mig. Durant aquest procés, hi ha èpoques de molta escriptura i d'altres d'abandonament total, així com a una bona part només dedicada a la investigació.
Sí que he començat un nou treball ambientat a l'any 73 al poble de Lorca, a Múrcia, sobre uns assassinats durant una gran inundació que va assolar tota la província i on el moviment terrorista d´ ETA i el final del regim acompanyaven la vida diària de la Espanya de començaments dels 70. Espero trobar la forma de continuar dintre d'aquesta història.
Foto: Óscar Esteban amb la seva darrera novel·la / L'Informatiu
