Sostenint la lactància materna units és el lema de la Setmana Mundial de la Lactància Materna que es commemora la primera setmana d'octubre. Mamalleta'm, el grup de suport a l'alletament matern de Santa Perpètua, organitza un seguit d'actes, entre ells una xerrada amb Neus Querol el 4 d'octubre que compta amb la col·laboració de la Regidoria de Salut Pública i la Biblioteca Josep Jardí i que es dirà Lactància i més enllà. Amb la Neus parlem de la importància dels grups de suport, de les dificultats amb les que es troben les mares a l'hora d'alletar i del camí que queda per recórrer. Va tenir el seu primer contacte amb un grup de suport a l'alletament matern quan va néixer el seu segon fill i des de llavors mai ha deixat de treballar perquè les mares rebin el suport necessari en aquest moment de la vida tant important.

Què et va fer dedicar-te a l'acompanyament de mares i pares i nadons durant l'embaràs, el part i la criança?
Jo mai havia pensat que podria treballar en això, ha sigut un regal que la vida m'ha fet. Vaig començar per les meves dificultats amb una lactància i vaig sentir que era molt necessari que les mares entre nosaltres féssim pinya. Diga-li tribu, diga-li com vulguis, però que estiguéssim juntes en aquest fet. La sinergia que es crea quan unes dones es troben juntes i volen tirar cap endavant.

Quin és el teu primer contacte amb un grup de suport a l'alletament?
L'any 93 amb el meu primer fill ja hi havia un grup de suport a Barcelona, però no em va fer falta anar-hi. Vaig tenir el meu segon fill l'any 1996 i em vaig adonar que tenia dificultats i que en el moment de buscar solucions o que algú em donés suport no hi havia res absolutament. Tot era ‘Dona-li biberó, no passa res'. Jo volia continuar amb l'alletament i vaig començar a informar-me. Vaig trobar només aquest grup a Barcelona i vaig veure que realment hi havia un buit social molt gran per donar suport a les dones que volien alletar els seus fills. Des de l'any 96 aquí a Catalunya vam començar aquesta moguda dels grups de mares.

I t'hi vas enganxar?
Per mi era com carregar piles. A casa tens totes les comoditats, rentadora, rentaplats, nevera, habitacions... ho tens tot, però realment en aquests moments et pots sentir molt sola. I aleshores trobar-te amb aquesta gent, personalment, per l'experiècnia viscuda era carregar piles per tirar endavant sabent que el que estava fent era el millor.

Per què són necessaris els grups de suport?
Quan una dona té un fill té un sentiment biològic de necessitat de cuidar-lo i criar-lo de la millor manera possible. En el moment en que van sorgir els grups de suport, teníem clar que la nostra llet, sense que ningú ens digués res, era el millor pels nostres fills. Però realment en aquell moment no hi havia cap evidència científica. Gràcies al treball que varem fer els grups s'ha avançat molt a nivell nacional i internacional en aquest sentit. Ara, ja ha quedat clar que perquè un nen es desenvolupi de manera adequada el millor és que rebi la llet de la seva mare.

Què ha de tenir una bona assessora de lactància?
Ha de tenir molta paciència i ha de tenir molts clars quins són els seus límits, fins on pot arribar a nivell psicològic i a nivell mèdic. Ha de saber que no pot solucionar els problemes dels altres sinó que ofereix un costat i un reforç per aquestes dones que està assessorant. Ha de tenir els prejudicis molt ben tancats a un calaix perquè parlem de tipus de criança, i de tipus de criança n'hi ha tants com famílies. I ha d'estar sempre disponible, dins de les seves possibilitats, per poder donar una paraula de suport, de carinyo, que transmeti amor cap a l'alletament i la criança que està fent aquella dona.

També hi ha prejudicis vers els grups d'alletament. Es diu que són gairebé una secta de la teta. Què han de fer perquè la gent no tingui aquesta imatge?
Si ara els diuen sectes imagina't el que ens deien a nosaltres quan vam començar! Jo crec que massa no hem de fer. Ens hem d'expandir, això sí, i hem d'arribar a tota la població. Estem parlant de dones que són adultes i que valoren molt bé si el que els hi aporta el grup és bo o no. No defallir i tenir moltes ganes d'ajudar, aquesta és la clau. Jo sempre dic que ajudar a una mare és exponencial. Tu ajudes a una mare i aquesta mare és capaç d'ajudar a d'altres mares i aquestes mares...

Quina és la principal preocupació de les mares lactants?
La falta de suport que tenen quan hi ha dificultats. La majoria de mares volen donar el pit. El que passa és que el sistema sanitari està muntat d'una manera que hi ha presses, hi ha professionals que toquen molts temes, la lactància materna no és un tema important en la formació dels professionals sanitaris (per sort, cada vegada més). De seguida s'arregla tot donant llet artificial als nadons, i bàsicament el deslletament brusc, es produeix els tres primers mesos, normalment perquè el nadó no agafa suficient pes. En aquest punt les mares incapacitades i sense suport, evidentment tu el que vols és el millor pel teu fill, de seguida es deixen convèncer per deixar el pit i donar el biberó.

Les mares sovint rebem missatges contradictoris. Al CAP ens diuen una cosa, a casa una altra... Quin és el missatge bo?
El missatge l'hem de treballar entre tots, que és una mica sobre el que vol reflexionar aquesta Setmana Mundial de la lactància. El missatge és ‘Tu pots, Tu ho pots fer, però evidentment, no ho pots fer sola, moltes vegades'. Tothom s'ha de responsabilitzar de que la lactància és essencial per la vida humana. Tothom que està al voltant d'aquest moment de la maternitat ha de ser molt conscient, ha d'estar molt ben format per poder ajudar les dones.

I les dones que volen alletar i es troben un entorn contrari o que els fa dubtar. Què han de fer?
Jo confio en el gènere femení i sobretot confio en que les dones siguin conscients i es facin fortes en les seves decissions i que siguin clares a l'hora de transmetre a la gent que els envolta que això és important pel seu fill.

El 4 d'octubre estaràs a Santa Perpètua per parlar de Lactància i més enllà. A qui li aniria bé assistir a aquesta xerrada?
Aquesta xerrada reflecteix una mica el fet més fisiològic: com és l'alletament, com és el deslletament, que és el que aportem als nostres fills més enllà del temps al que la gent està acostumada a donar el pit... I sobretot el que faré és donar la força a aquestes associacions que vetllen tant perquè tot això pugui tirar endavant.

Al teu web, dius que els teus tres fills són el millor que t'ha passat mai. És una frase que sovint diem les mares i cadascuna tenim els nostres motius, quins són els teus?
Els meus fills m'han fet créixer com a persona, m'han donat moltíssima força per tirar endavant, m'han donat la meva feina... Jo crec que ser mare és una vivència molt màgica i si la saps aprofitar et fa créixer moltíssim com a persona.

Nom: Neus Querol Vilaró
Any i lloc de naixement: 1964, Barcelona
Professió: Consultora Internacional Certificada en lactància Materna

Va ser en convertir-se en mare quan va decidir que es volia dedicar a acompanyar mares i pares. Des de l'any 1997 ha treballat com a assessora voluntària de lactància materna a l'associació Mamas-Alletament matern de Sabadell de la qual n'és cofundadora. En aquest grup va conèixer una mare de Santa Perpètua amb la qual manté amistat. De fet, d'aquesta trobada va sorgir Mamas a Santa Perpètua, que es va convertir en Mamalleta'm. Al 1999 va formar-se com a doula i des de 2002 és educadora de massatge infantil per a nadons i infants. L'any 2006 va obtenir l'acreditació d'IBCLC (Consultora internacional certificada en lactància materna). Gràcies a això ha format part del comitè de lactància materna i docent de professionals sanitaris a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Combina la docència i l'acompanyament a famílies amb xerrades sobre lactància i criança.

Foto: Neus es dedica al món de la lactància i la criança des de l'any 1997. És doula, experta en massatge infantil i Concultora Internacional en Lactància Materna / Josep Cano