L’escriptor, periodista i historiador Joan Esculies presenta aquest dimarts 9 d’abril al Centre Cívic El Vapor el seu llibre Ernest Lluch. Biografia d’un intel·lectual agitador (edicions La Magrana/RBA). La publicació va guanyar el XVII Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2018 i és el resultat d’un llarg treball de documentació i d’una setantena d’entrevistes a personatges rellevants que van compartir molts moments de la seva vida. La presentació tindrà lloc a partir de les 19 hores i està organitzada pel Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i RBA. L’autor, que resideix a Santa Perpètua des de fa més d’una dècada, ens presenta un Lluch que debatia però que podia deixar-se convèncer per les idees de l’altre i estava disposat, fins i tot, a canviar la seva opinió.

El 9 d’abril presenta a Santa Perpètua, al Centre Cívic El Vapor, el llibre Ernest Lluch. Vida d’un intel·lectual agitador, premi Gaziel de biografies i memòries 2018. Per què va decidir escriure aquesta biografia?
La idea parteix d’un interès creuat entre les meves ganes de biografiar l’Ernest Lluch perquè pensava que era un personatge interessant que ens podia aportar algunes idees donat el moment polític que vivim, i de la Fundació Lluch, que volia fer-ne una biografia. Vam parlar i així va sorgir el projecte.

Com ha preparat i ha treballat el llibre?
En la biografia he treballat un any i tres mesos. Parteixo de zero perquè jo no coneixia l’Ernest Lluch i aleshores, a través de les lectures del seus articles i de les seves publicacions, vaig començar a dibuixar l’esquema del llibre i després, vaig entrevistar una setantena de persones que el van conèixer durant les diferents etapes de la seva vida i les diferents geografies on hi va viure: Barcelona, Madrid, País Valencià i el Nord (Santander i Donosti ). Amb això i amb el material de l’arxiu que hi ha a la Fundació Lluch, que es troba a Vilassar de Mar, és com vaig escriure aquesta biografia.

Per què ha estructurat la biografia en aquestes quatre grans geografies, claus en la vida de Lluch?
D’entrada, perquè va molt bé per explicar la seva vida. Lluch va néixer l’any 1937 a Vilassar de Mar. Però la seva joventut i l’adolescència les va passar a Barcelona. Va estudiar Economia a la Universitat de Barcelona i a l’any 1970 es va desplaçar a València. A Lluch i altres professors els van expulsar de la Universitat de Barcelona per la Caputxinada. A València va estar set anys com a professor d’econòmiques i l’any 1977 és elegit diputat a les Corts pel PSC i se’n va anar a Madrid, on va ser ministre de Sanitat i Consum entre els anys 1982 i 1986. Després hi ha una altra geografia, a partir del 1989, que és al Nord, on va ser rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, amb seu a Santander, on neix el seu interès pel tema basc i és quan passa més temps a Sant Sebastià. El fet de la geografia també és una picada d’ull al seu germà, l’Enric Lluch, que era més gran i era geògraf.

Què tenia d’especial, l’ha sorprès o l’ha fascinat de la biografia de Lluch?
El que tenia d’especial és que no parava mai de treballar. Era una persona molt curiosa, el que avui en dia diríem un treballador incansable. Va escriure en moltíssims diaris i revistes de primera fila, tant de Catalunya com d’Espanya. Va participar en tertúlies i programes diferents. Tenia una activitat intensa com a polític i després la seva faceta de professor d’història del pensament econòmic. Era un personatge molt complet i molt curiós, qualsevol cosa l’interessava i això és el que pot sobtar més d’una persona de la qual el que més coneixem és el seu assassinat.

Què va aconseguir Lluch com a ministre de Sanitat?
Hi ha una cosa molt important. Cada vegada que anem a un CAP i ens atenen directament amb la nostra targeta, això està relacionat amb la Llei General de Sanitat, que es va aprovar l’any 1986, sent Lluch ministre, i després de molts enfrontaments, penes i treballs. Es va enfrontar a part del seu partit, el PSOE, les farmacèutiques, laboratoris, col·lectius de metges i altres partits que volien una llei diferent. Al final, encara que en aquell moment no es va reconèixer la importància d’aquesta llei, els seus fruits són evidents.

Què podria aportar el tarannà de Lluch a l’actual situació política que es viu a Catalunya?
Sobretot, podria aportar capacitat de reunir persones i fer-les parlar. Ernest LLuch sempre estava disposat a parlar i a canviar, encara que no fos fàcil, la seva pròpia idea o visió de les coses. A Lluch se’l vincula amb la paraula diàleg per les declaracions del dia de la manifestació arran del seu assassinat. Apostava per un diàleg ple, el que s’obtè quan dues persones realment estan disposades a deixar-se convèncer almenys parcialment per l’altre, i no dos monòlegs que no arriben enlloc. Lluch discutia amb la gent per reforçar els seus propis arguments o per veure, si hi havia coses de l’altre que poguès incorporar al seu argumentari. No tenia por de canviar d’opinió, això avui en dia en la nostra societat està penalitzat.

Avui en dia hi ha polítics amb aquesta visió?
En general crec que a la política hi ha un perfil més baix que el de la Transició. Ara hi ha molts polítics que tenen molts títols, però que no els serveixen de gran cosa. En canvi, abans, hi havia gent que tenia títols i d’altres que no, però acumulaven experiència i mostraven curiositat per les coses i per arribar a algun lloc i ara això es veu poc. Ara es premia més el que sap fer tuits, qui sap parlar millor a les tertúlies de la televisió, qui crida més, qui fa millors talls de veu per als mitjans de comunicació. Això es valora molt. I abans hi havia més fonament. Tampoc cal idealitzar el passat perquè també hi havia discussions dures a les Corts o fora, però en general, crec que els polítics abans tenien més pòsit.

Recorda on era vostè quan el van assassinar?
Aleshores treballava al setmanari El Temps, d’origen valencià. A la redacció de Barcelona, a tothom ens va colpir molt l’assassinat. De seguida es va preparar un especial sobre la seva figura. També eren uns anys en què Lluch havia treballat l’austracisme i havia presentat alguns llibres.

Ha publicat diversos llibres. En quin projecte treballa ara?
Treballo en la biografia del president Josep Tarradellas. Espero tenir-la enllestida en un parell d’anys, o abans. És una gran feinada.

Viu al barri de la Florida. Quins vincles té amb el teixit cultural del municipi?
Visc a la Florida des de l’any 2006, vaig arribar un estiu, i després vaig marxar un any a Londres. A la tardor del 2007, vaig tornar i em vaig instal·lar aquí. Visc en una casa familiar. El meu vincle amb el nucli de Santa Perpètua és bàsicament amb la gent del CREM. Viure el cap de setmana al parc Central i al passeig de la Florida i gaudeixo de l’espai lliure que hi ha. 

Perfil  

Nom: Joan Esculies Serrat
Any i lloc de naixement: 1976, Manresa
Professió: Historiador, escriptor i periodista

Joan Esculies va arribar al barri de la Florida l’estiu del 2006 i poc després va marxar a fer un Màster a la Universitat de Londres sobre nacionalisme i conflictes ètnics. A la tardor de l’any 2007 hi va tornar i des d’aleshores resideix al nostre municipi. Esculies té un ampli currículum: professor col·laborador del Màster d’Humanitats i Tutor del Grau d’Història, Geografia i d’Història de l’Art de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Doctor en Història per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra; llicenciat en Periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona (UB). Actualment, exerceix com a columnista en els diaris El País i Ara i com analista polític col·labora en la cadena SER Catalunya, en Radio Nacional de España (RNE) i en la tertúlia del canal 3/24 de Televisió de Catalunya. Entre les seves obres recents, destaca 1917. El año en que España pudo cambiar (2018), escrita juntament amb el professor David Martínez Fiol.

Foto: Joan Esculies amb un exemplar del seu llibre sobre la biografia d’Ernest Lluch / Txema Gerardo