Correspondències o la necessitat profunda d'estar juntes. Aquest és el títol d'un dels projectes que han treballat durant aquest curs el laboratori d'Artteràpia de la Gent Gran i el grup de plàstiques de l'Escola Municipal de les Arts (EMA). "Uns i altres (infants i gent gran) van patir el confinament de maneres paral·lelament radicals: els uns perquè se'ls creia infecciosos i els altres perquè se'ls considerava col·lectiu de risc. No podien sortir al carrer", explica Marta Peribáñez, mestra d'Artteràpia. I aquest punt d'unió va ser el punt de partida per connectar aquests dos grups a través de la creació. Han creat caixes plenes de contingut artístic. Caixes que ja són una peça artística per sí mateixes i que han estat el "contenidor" d'aquestes correspondències. La Marta ens explica que el projecte "va ser una oportunitat també per compartir com s'havien sentit en el confinament, què és el que més havien trobat a faltar... i tant uns com els altres van coincidir en que eren les amistats i la presència dels altres". O la necessitat profunda d'estar juntes. I aquesta necessitat d'habitar l'espai social ens queda clara també quan parlem amb l'Amalia, la Dolores, la Gumersinda, el Joaquin i la Marina. "Les companyes m'encanten", ens diu l'Amalia, "ho he passat genial amb elles, m'han animat molt". Directa i divertida, la Gumersinda destaca que "ho tenen tot: són bones persones, tenen bon caràcter, són molt amables parlant, t'ajuden..." i per la Marina, la virtut d'aquest grup és que "anem totes a una".

El que més vam enyorar va ser la presència dels altres

Avui és el darrer dia del curs i sobre de la taula hi ha els treballs que han fet a les sessions d'Artteràpia. Hi descobreixo petits tresors i elles m'expliquen els que ja no hi son perquè han format part d'aquesta correspondència amb l'alumnat de plàstiques. La caixa de la Dolores estava tota dibuixada de flors i folrada amb tela. Dins hi va posar uns clauers fets de crochet. L'Amalia hi va dibuixar una casa i la va decorar amb lluentons i purpurina. Dins hi va posar piruletes. La Gumersinda va pintar papallones a tres mascaretes i les va posar dins de la seva caixa amb unes flors seques i, la Marina, va fer unes magdalenes de paper i uns animalons amb closques de nou. Totes aquestes creacions i també les de l'alumnat de plàstiques es poden veure al Youtube de l'EMA (els trobareu amb la llista de reproducció de l'ARTfest amb el nom Lab AT i Plàstiques). De fet, si mireu aquests vídeos descobrireu l'ànima d'aquest projecte i us podreu colar a l'aula per veure les reaccions de petits i grans en descobrir les caixes. També podreu visionar els dos intercanvis virtuals a través de videoconferència que van fer els dos grups. "Em va fer molta il·lusió tenir uns amics de tanta distància d'edat, això mai m'ho hagués imaginat", ens diu el Joaquin que explica que per a ell és un orgull estar a l'aula d'Artteràpia perquè mentre està ocupat "no penso en el Parkinson i em sento molt bé quan estic fent coses". La Gumersinda ens dius que les sessions d'artteràpia li aporten molta alegria i companyia i la Marina reconeix que "he tret una artista que tenia dins, que no ho sabia, i he fet coses que no em pensava que podria fer". A les caixes, tots hi van posar també uns petits llibres d'artista a través dels quals van treballar la seva història de vida. "Tot això que hem fet em recorda moltes coses de la meva vida i això és el que més m'ha agradat", explica l'Amalia. I és que aquest projecte també els ha fet recordar quan la correspondència era l'única via de comunicar-se. "Jo només he tingut un nòvio i li escrivia molt i després vaig venir aquí amb 15 anys i escrivia als meus pares i la meva germana que estaven al poble", recorda l'Amalia. "La meva il·lusió era tenir correspondència amb un soldat", diu la Marina que tenia un nebot a Mallorca amb el que s'escrivien cada dia. "Quina il·lusió quan obria la bústia, sobretot si era d'una persona especial", recorda la Dolores que reconeix que "ara tot és diferent, però nosaltres ens adaptem".

Els deixo acabar la darrera sessió del curs amb tranquilitat. M'ha encantat compartir aquesta estona amb ells a l'aula i redescobrir en aquest projecte la màgia de compartir, d'intercanviar regals fets amb el cor i pensant en qui els rebrà. Per cert, no em puc descuidar d'escriure dues reclamacions del grup: que les sessions se'ls hi fan curtes i que la Marta, la mestra, és excepcional.