hola

Alicia Salas asseguda. Foto feta al Parc Central.L'Alicia és una persona molt activa. Diu que si no té res a fer, s'ho inventa. Fins que no aconsegueix les coses, no para. És tossuda. Creu que té una aparença de persona seca i seriosa, però que quan se la coneix és divertida.

Alicia escolta la seva cançó als auriculars

Alicia proposa que escoltem la cançó "Esta soy yo" d'El sueño de Morfeo i comenta “L'he escollit perquè m'hi sento molt identificada, tinc por però soc decidida. També soc esbojarrada. De fet, quan em truquen per telèfon sona aquesta cançó. La porto sempre amb mi perquè penso “mira, així soc jo”

És filla d’una andalusa i un extremeny, però ella va néixer a Santa Perpètua. Treballa de cuinera al menjador de l’Escola Bernat de Mogoda i també treu temps per ballar a la Casa de Andalucía i per ajudar en qüestions administratives a la UCF Santa Perpètua, on juguen els seus dos fills, el Gorka i l’Iker.

Per què van venir els teus pares aquí? Buscant una feina millor. El meu pare va venir amb 16 anys a casa del seu tiet. La meva mare vivia en un poble molt petitó i li van oferir una feina aquí i va decidir venir sola. Va començar a treballar i a l'any següent va portar cap aquí a tota la seva família, eren deu germans i els seus pares.

Que valenta! La meva mare per a mi ho va ser tot. Un exemple a seguir. Soc com soc per ella, perquè m'ha ensenyat a valorar la vida i a que em busqui la vida jo sola, que no hagi de dependre de ningú mai. El meu pare em segueix dient que més semblant a ella no puc ser. Físicament, en les respostes que dono, la forma de mirar. Suposo que per això, quan la meva mare va morir, el meu pare va prendre la decisió de venir a casa meva. Jo el veig feliç perquè tot i que la troba moltíssim a faltar, és com si veient-me a mi tingués a la meva mare al seu costat.

I com ets tu com a mare? Els meus fills et diran que soc molt pesada, però jo crec que soc bona mare. M'equivocaré, com tothom, però el que sí que els he ensenyat és el que a mi em van ensenyar: que no hagin de demanar res a ningú, que lluitin pels seus somnis, que siguin feliços.

A què et dediques? Soc cuinera a l'escola Bernat de Mogoda. Vaig acabar aquí sense buscar-ho i m'encanta. M'agrada treballar amb els nens, la meva companya no la canvio per res, és un 10 i a més, no em sento un número, em sento una més. Sempre han intentat que estigués còmoda! M'és igual si cobro més o menys perquè estic super feliç!

Quines son les teves aficions? M'agrada molt estar envoltada de gent. Quan vull estar sola me'n vaig a caminar. M'agrada molt cosir, fer manualitats, indagar a la cuina. A més, faig un cop de mà a la UCF fent de secretària algunes tardes. També ballo a la Casa de Andalucía i si em demanen que faci un tratge, doncs faig el patró, anem a comprar les teles... no em puc estar quieta, sempre estic pensant en fer alguna cosa nova.

Ets la modista de la Casa de Andalucía? No, la modista no. Som un grupet, les del meu quadre de ball, i ho fem entre totes: jo faig el patró, altres tallen, altres embasten... Espero ser algun dia la modista! (riu)

Què t'agrada de Santa Perpètua? Té molta vida, molta naturalesa. Si un dia estic deprimida a casa meva, m'aixeco i me'n vaig a caminar per Santa Perpètua. Me'n vaig al mig del camp, a respirar. A una ciutat això no ho tinc.

Quins records tens de la teva infantesa aquí? Els estius. Mai m'ha agradat matinar i odiava el fet d'haver-me de llevar per anar a l'escola. Però quan arribava l'estiu, les vacances, era la nena més feliç del món. Recordo quan sortíem a jugar amb la colla al parc al «bote-bote» i la meva mare ens llençava l'entrepà per la finestra.

M'encantaria fer el curs de tanatopraxia

T'agrada Santa Perpètua, però tens clar que quan et jubilis marxaràs al poble. Sí, aquesta és la meva intenció. Marxar a viure al poble tranquil·lament i gaudir del que em quedi de vida. El poble es diu Talayuela i és on anem a estiuejar, des que soc petita. Hi ha uns rius espectaculars, pobles antics de pedra, carrers molt estrets...

Tens alguna cosa pendent? Si! I no sé si algun dia ho arribaré a fer. Parlo sovint amb la meva companya de feina sobre això i em diu que estic com una cabra. M'encantaria fer el curs de tanatopraxia.

Què és això? Maquillar als morts. Quan mor una persona, tu vols recordar-la tal i com era i és important deixar-la igual que era, per la gent que vagi a vetllar-la. Em crida molt l'atenció.

Tens por d'alguna cosa? Perdre a algun dels meus fills, que es llenci a la mala vida. Perquè els intento educar de la millor manera que sé perquè no agafin aquest camí, però mai se sap.

I què els intentes transmetre a la vida? Que siguin educats, que no faltin el respecte a ningú... Educat, respectuós i treballador. Amb això arribaràs més lluny que sent un mentider, un gandul i un maleducat.

N'haguessis tingut més? Jo hagués tingut cinc o sis si hagués pogut econòmicament. Em transmeten molt, em donen molta energia, molta vida. Arribo a casa pensant «quin dia, tio» i veig els meus fills i dic «ho tinc tot». I em canvia el dia. Em donen l'energia per seguir lluitant i per viure. Així que d'ells treus l'energia per fer tantes coses... Va haver una època de la meva vida que no vull recordar en que ho vaig passar molt malament durant sis mesos. I això, crec que m'ha ensenyat a ser com soc a dia d'avui. Sempre he estat activa i super inquieta, però en aquella època em vaig adonar que vida només n'hi ha una. Hem de viure-la i aprofitar-la al màxim.

Et sents afortunada? Si. La veritat és que sí. Tinc poc però ho tinc tot. Si m'estima la meva família, ja soc afortunada.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Armghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho  seria encara més”
14 Jul 2022 19:58 - AdministratorArmghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho seria encara més”

El seu nom és Muhammad Armghan Khan, però tothom li diu Khan. Va néixer a Lahore, una ciutat gran, [ ... ]

Rafael Arco:
30 Jun 2022 12:08 - AdministratorRafael Arco: "M'està costant jubilar-me perquè no vull marxar d'aquest món d'infants"

Té 66 anys i va arribar a Santa Perpètua l'any 78 des de Montefrío (Granada). Diu que en néixer [ ... ]

Liliana Antich:
15 Jun 2022 13:23 - AdministratorLiliana Antich: "El més important per a mi és envoltar-me de gent bonica i que m'estimi"

De mare catalana i pare argentí, amb una filla mig mexicana i una iaia sevillana, la Liliana presumeix [ ... ]