hola

Araceli Morales asseguda. Foto feta al Parc dels Ametllers.L'Araceli va néixer a Andalusia però amb només 2 anys va arribar a Santa Perpètua. Es defineix com “una espècie única en extinció”, com resa una samarreta que té des de fa temps. Li encanta pintar quadres i també pedres i diu que per a ella, és una teràpia. A més, també escriu una novel·la per la que ja té títol i que va començar quan va deixar de treballar per motius de salut. Si hi ha alguna cosa que li encanta i que l'ha definit durant tota la seva vida és la música, especialment el heavy metal i Camilo Sesto.

Araceli escolta la seva cançó als auriculars

Araceli proposa que escoltem la cançó "Sealed with a kiss" de Bobby Vinton i comenta “Vaig escollir aquesta cançó perquè quan va obrir Ràdio Santa Perpetua jo estava passant un mal moment i vaig trucar per demanar-la. Ho tinc gravat en casette. La locutora em va dir a qui li dediques i jo vaig dir “a mi”.. Vaig pensar que aquesta era una anècdota bonica que podia explicar.”

Per què t'agrada tant la música? Sempre he dit que la música és l'essència de la vida. És igual que sigui del tipus que sigui, t'ha d'omplir. El heavy metal per a mi representa una energia molt positiva, em dona la vida i Camilo Sesto em fa plorar. I després les meves 3J: Janis Joplin, Jim Morrison i Jimmy Hendrix. Els tres m'han marcat. Però, en música, m'agrada tot, menys el que està sortint ara. Ho sento, però no entenc la música d'ara.

Per què van venir els teus pares a Santa Perpètua? El que m'han explicat és que ells van voler venir per no donar-nos camp. Vaig néixer a Andalusia i les meves arrels estan allà però no puc menysprear Catalunya perquè ho tinc tot aquí. Puc ser dels dos llocs, un per sang i l'altre per sentiments. A més, tinc dos germans i els tres vam néixer el 7 de març, ells al 62 i jo al 64. El dia del poble!

Quina punteria! Recordo que la meva mare em deia: “No hi ha escola perquè és el teu aniversari” i jo m'ho creia fins que em vaig adonar de que era perquè és el dia de Santa Perpètua.

Què recordes de quan eres petita? Tot això era camp. Érem lliures. He jugat molt, m'he divertit molt. He viscut una infància molt bonica. El poble eren quatre carrers, aquest passeig (de la Florida) no existia. Ho recordo en blanc i negre. Recordo quan per Sant Antoni anàvem tots a beneir els animals a l'església i ens tiraven coca amb pinyons o quan el col·legi estava a la plaça del mercat i cantàvem el Cara el Sol. I just al davant, al parc que hi ha, és on fèien el ball.

I què té Santa Perpètua? És que no hem tingut pràcticament res en aquest poble. I me n'alegro! Ho teníem tot a prop. Per què complicar-nos la vida? Santa Perpètua era una ciutat tranquil·la, passava desapercebuda i ho teníem tot realment.

De què has treballat? De tot. Quan tenia uns 14 anys ja estava rentant caps a una perruqueria i planxant a una bugaderia de Mollet. Vaig treballar amb les pells i la darrera feina on vaig estar va ser a una fàbrica on creia que m'hi jubilaria. Quan em van acomiadar, al 2008-2099, en plena crisi, vaig invertir els meus estalvis al Bar Santa Perpètua. Totes les feines m'han ensenyat coses però el que més m'ha compensat ha estat la darrera, en la que jo era la propietària, estava a casa meva.

S'escoltava heavy metal al Bar Santa Perpètua? Bé, si em demanaven Manolo Escobar també ho posava. El que em demanessin, ho tinc tot. La música és la meva vida.

...ja no puc ser lliure perquè si a la meva filla li fa mal, si el meu fill riu... La llibertat s'acaba quan tens una responsabilitat.

No m'has explicat que també vas ser model. De fet, vas ser Miss Manresa. Sí, jo era alta per la meva edat i ja a l'escola m'agradava el fet de cridar l'atenció. Tinc un caràcter extrovertit, rossa, ulls blaus... La meva mare tenia un company de feina amb una agència de publicitat i em vaig ficar en aquests temes. Vaig fer els meus primers passis de model a la perruquería Model Tall. I així vaig començar.

T'hagués agradat dedicar-t'hi? Clar que sí! El que passa és que soc realista i considero que si no ets la filla de o la neboda de, has d'empassar molt.

Què vols dir? Quan pràcticament vaig tirar la tovallola va ser quan una vegada, ens van portar a Tona a un assaig. Quan jo vaig veure quaranta noies joves, érem nenes, i quaranta homes grans, vaig adonar-me de que allò no era per a mi. Si jo hagués empassat potser avui en dia estaria en algun altre lloc però em va poder més l'honradesa i el respecte cap als meus pares.

Ets una dona atrevida? Quan tenia 16 anys, em posava el meu «mono de tigre» i me n'anava sola a la discoteca de Mollet. Era molt «echá palante» i no tinc res de que penedir-me. Res. La meva vida és destacar.

T'has sentit jutjada? Sempre. Però jo sempre m'he mantingut al meu lloc. Sempre he sabut parar els peus, perquè he vist que no tot el món té la cultura per saber que ningú provoca. Una va com li dona la gana. Així que jo crec que la falta no està en la persona que és feliç per on va, sinó en el que no la deixa ser feliç. I amb mi no han pogut, ni podran mai. Jo ja soc àvia i mentre pugui seguiré sent aquella dona a la que li agrada que se la mirin, però amb respecte. El respecte és el primer.

I què creus que t'ha fet tan forta? Que he rebut per tots costats. Podria explicar-te mil històries... El problema és que tinc una paga de 400 euros i una hipoteca. Com es pot viure així? Doncs visc tots els mesos i sobretot gràcies a la meva mare que és la que m'està ajudant. Fixa't! Aquí on em veus, tot el que jo m'arregli,... quan després la meva veritat és aquesta. Per això sempre he dit que m'estimo molt i les vegades que m'he vist a terra, m'he tornat a aixecar i ho seguiré fent mentre tingui salut.

I què et diu la teva mare? Que dels tres fills que té, la cabra boja soc jo, la que a la vida li ha anat malament soc jo, però que no em faltarà mai, fins el dia que marxi, clar.

Et sents una dona lliure? Soc lliure per viure la vida, això sí, perquè estic on vull estar i perquè he deixat enrere el que em feia mal. Però ja no puc ser lliure perquè si a la meva filla li fa mal, si el meu fill riu... La llibertat s'acaba quan tens una responsabilitat. Però sí que és cert que cada dia m'estimo més i m'és igual el que pensin els altres. Em criticaran de totes maneres..

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Armghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho  seria encara més”
14 Jul 2022 19:58 - AdministratorArmghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho seria encara més”

El seu nom és Muhammad Armghan Khan, però tothom li diu Khan. Va néixer a Lahore, una ciutat gran, [ ... ]

Rafael Arco:
30 Jun 2022 12:08 - AdministratorRafael Arco: "M'està costant jubilar-me perquè no vull marxar d'aquest món d'infants"

Té 66 anys i va arribar a Santa Perpètua l'any 78 des de Montefrío (Granada). Diu que en néixer [ ... ]

Liliana Antich:
15 Jun 2022 13:23 - AdministratorLiliana Antich: "El més important per a mi és envoltar-me de gent bonica i que m'estimi"

De mare catalana i pare argentí, amb una filla mig mexicana i una iaia sevillana, la Liliana presumeix [ ... ]