Quan vas arribar a Santa Perpètua? Porto 18 anys a Espanya i a Santa Perpètua gairebé nou. El primer cop que vaig venir va ser buscant un local amb un amic i em va agradar el poble.

Per què vas decidir venir des del Pakistan a Espanya? Jo anava cap a Anglaterra perquè allà juguen al criquet. Pensava que allà s'obriren moltes portes per a mi. Però quan vaig entrar a Barcelona em va agradar molt i em recordar a Lahore, la meva ciutat. Aquí hi ha vida. A d'altres països la vida s'acaba a les 18 hores, la gent no es coneix, son molt reservats. Aqui la vida és molt oberta!

Què recordes de Lahore? Recordo quan era nen i no tenia problemes. Recordo que li vaig dir a la meva germana que volia venir a Europa i ella em va dir que no ho fes ràpid, que gaudís dels meus pares i que millor em quedés amb ells perquè quan comencés la vida professional me n'adonaria que hi ha molts problmes. Però jo no volia esperar-me. Ara penso que té raó. Quan estava amb els meus pares no tenia problemes.

Suposo que fer-se gran és més difícil quan estàs lluny dels pares. Quan estava solter aquí a Espanya, trobava a faltar la meva mare i els meus germans. El meu pare va morir al 2007. Ara m'agradaria que visquéssim tots junts perquè la vida passa molt ràpid i quan tanquem els ulls i mirem enrere, la vida és un somni. Així que penso que el temps que estem aquí millor passar-lo junts.

La teva mare ha estat a Santa Perpètua? No. Això em fa mal. Vaig sol·licitar el visat per la meva mare i l'embaixada el va rebutjar. Jo vull que vingui aquí a veure'm i viure amb mi.

Amb quines dificultats et vas trobar quan vas arribar aquí? Recordo que em vaig quedar a viure amb un amic i em va dir que havia de preparar el dinar. Jo estava flipant i no sabia com preparar-la.

I ja has après? Sí, molt. Us convidaré un dia.

El meu somni és tenir una vida més fàcil per a mi i la meva família i ja està.

Com la vas conèixer? Vaig anar al meu país a la boda del meu germà i la meva família havia trobat a aquesta noia. Ens vam casar en 14 dies i ja porto vuit anys amb ella.

I heu format una família. Sí, tenim tres filles.

Què és el que més t'agrada de ser pare? Cada edat té les seves coses. Sempre canviem i cal gaudir de cada punt. Quan era nen era una cosa i ara fer de pare m'agrada també. Quan entro a casa i sempre surten correns cap a mi i em diuen que m'estimen, m'agrada.

Què és el més important que vols transmetre a les teves filles? El primer cop que vaig venir a Espanya recordo que el meu pare em va dir que no fes res dolent. Em va dir que la gent sempre parlaria malament de mi perquè em veurien pel meu país. “Si fas una cosa dolenta, diran: Mira és paquistanès”. Això és el que vull ensenyar les meves filles, que sempre facin bé les coses perquè la gent no els digui: “Mira, és filla d'Armghan”.

Has patit el racisme? Només un cop. La gent és bona aquí. Sempre li dic a la meva germana que viu a Kuwait i diu que allà la gent és molt racista.

Què t'agrada de la teva feina a la botiga de la Rambla? M'agrada parlar amb la gent. Sempre intento cuidar a les persones que venen a la botiga perquè per a mi l'important és el client i no el negoci. Si no cuido els clients, no venen i no hi ha negoci.

També jugues al criquet. Abans era jugador de la selecció espanyola i hem jugat torneigs a tota Europa. Ara ja estic parat perquè tinc més de 40 anys, però soc entrenador.

Aquí el criquet és un esport poc habitual, però al teu país és l'esport estrella. Al meu país el criquet és com el futbol aquí. Quan vaig començar a jugar al 2003, recordo que vivia a Badalona i sempre anavem a jugar al Paral·lel. Venia la policia i com no sabien què era el criquet, ens agafaven les pales i tot. Però poco a poc es va coneixent més i ara és molt més famós que abans i ja no hi ha cap problema.

Et fa por alguna cosa? No, el que ha de passsar, passa i no ho podem aturar. La vida és difícil i seria més difícil amb por, així que no vull viure amb por. Jo no penso mirant endavant, intento viure al dia.

I tens algun somni? Abans sí que en tenia. Ara penso que quan anem corrent darrere dels somnis, la vida és més difícil. El meu somni és tenir una vida més fàcil per a mi i la meva família i ja està.