hola

Jose antonio posa a can Folguera.

El Jose Antonio complirà aquest any els 60 i quan només en tenia un, va arribar Santa Perpètua amb els seus pares. Es dedica a fer el que li agrada, que és compartir viatges, aventures, excursions... És per això que fa 17 anys va crear l'associació Caminar y sentir. En aquesta entrevista ens parla de la seva passió per la muntanya, dels seus viatges i de com se sent quan camina.

Com va néixer l'entitat? Caminar y sentir va sorgir com un projecte per fer alguna cosa pels altres, compartir amb més gent el que ens apassiona que és viatjar i la muntanya. El món és molt gran i sempre estàs coneixent i aprenent. És al que hem vingut a la vida, a “disfrutar”, en el sentit de “dar frutos” (joc de paraules en castellà), d'aportar quelcom amb el que estàs fent.

Vius d'això? No és que visqui d'això, però m'hi dedico plenament. Tinc la sort de no tenir ni deutes ni fills i puc dedicar-me realment al que m'agrada. Vaig treballar molts anys en el transport i va arribar un moment que no em satisfeia i no gaudia amb el que estava fent i vaig decidir fer un canvi a la meva vida.

I què sents tu quan camines? Vida. Sento vida. Sento que quan em falta la muntanya, em falta l'activitat a la naturalesa, em falta realment la vida. Per a mi, caminar és una forma de veure perspectives: caminar i després seure, seure i gaudir del camí i observar i aprendre de tot el que estàs vivint en aquell moment.


Tria una cançó

Jose Antonio escolta la seva cançó als auriculars

Catorce vidas son dos gatos, Fito y Fitipaldis: “És un autor que m'encanta per les seves lletres, el seu ritme i la seva senzillesa. La cançó diu “nos queda mucho por vivir” i és una frase amb la que m'identifico perquè realment quan tens passió per viure, et queda molt per viure.”


Avui en dia que anem tant ràpid, que important posar presència en el lloc on estem en cada moment! Crec que passem a vegades per la vida en pilot automàtic. Anem corrent i arribem als llocs, a la feina, sense gaudir del camí perquè estem pensant “quan arribi faré això, això altre”. O simplement, quan t'estàs dutxant sentir l'aigua, el goig de poder-te dutxar i dir: “Tinc aigua, tinc un lloc on guarir-me”. Estem vivint una situació per la que jo crec que haurim de donar les gràcies continuament.

Et sents afortunat? Sí, primer perquè tinc temps, que és realment el valor més gran que podria cotitzar en la borsa. Ser amo del teu temps i fer el que vulguis amb ell. A més, la vida és tant curta que, com no sentir-se afoturnat quan tens el temps per gaudir del que t'agrada?

Què és el que més t'agrada? Descobrir altres cultures, altres maneres de relacionar-se, conèixer gent. Quan no hi havia internet jo m'escrivia amb gent de molts països per intercanviar segells, postals, monedes… A aquestes persones que després he tingut la sort de conèixer, els arribaven les meves cartes un mes després de que jo les escrivís. Ara tot és immediatesa, volem la resposta ja.

La teva gran passió sempre ha estat la muntanya. Quan vaig començar a fer travesses pels Pirineus i vaig descobrir Aigüestortes a la meva llibreta de notes vaig posar: “Això és el paradís”. Aquest va ser l'inici de la meva passió per la muntanya.

...un altre dia genial en el qual he après, he compartit somriures i llàgrims, però he gaudit del moment.

També ets una persona molt esportista. L'esport sempre ha format part de la meva vida. Ja a l'escola feia handbol i vaig estar molts anys jugant a l'equip de la La Llagosta. També vaig fer bicicleta durant un temps i la darrera etapa va ser amb l'atletisme fins que vaig tenir una lesió i em vaig anar apartant del món de la competició. Segueixo fent sport, però sense competir.

El teu primer viatge va ser d'un poblet de Toledo a Santa Perpètua. Sí, els meus pares van venir buscant una vida millor, un futur. Hi he tornat de vegades, però jo sento la meva terra aquí, no hi he nascut, però és on realment he viscut i tingut els meus amics, el grup d'handbol, d'atletisme, de muntanya, de bicicleta… Aquí em sento a casa!

Què t'han ensenyat els teus pares? Jo crec que gràcies a ells he après a conèixer la vida, a valorar, l'esforç. Els meus pares van arribar sense gaire cosa aquí i s'han llaurat una vida treballant perquè els seus fills en tinguin una.

I amb el teu pare comparties l'afició per l'atletisme. Durant 20 anys vam compartir moltes curses per tot Catalunya i altres al País Basc, Madrid... Ell va estar gairebé corrent fins als 80 anys i poder gaudir d'això és un record molt bonic. I la meva mare ens acompanyava! Era una manera de fer família, viatges i esport. Tot en el mateix paquet! El meu pare ha estat un exemple de superació, de força de voluntat. Quan es va jubilar i va començar a córrer, el seu caràcter també va canviar. Vaig descobrir que tenia un humor extraordinari i moltes ganes de viure.

Què és el millor que t'ha passat a la vida? Néixer. Estic molt content de la vida que m'ha tocat viure, del que he gaudit, de conèixer molta gent i del que encara em queda per viure.

I canviaries alguna cosa? Segurament hi ha coses que podria fer millor, però penso que han passat per alguna cosa, per aprendre, per modificar els teus hàbits o les teves relacions. O per saber on pots donar més o menys. Dels errors sempre se'n pot aprendre.

Quin super poder t'agradaria tenir? Saber escoltar. Crec que sovint estem pendents del que volem dir, però no escoltem els altres.

I si poguéssis demanar un desig, quin seria? Que la vida duri molt de temps. Gaudint. Que sigui una vida realment productiva, que cada dia sigui un dia complet. Que pugui dir: “un altre dia genial en el qual he après, he compartit somriures i llàgrims, però he gaudit del moment.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Albert Clos:
23 Des 2022 11:11 - AdministratorAlbert Clos: "El meu major somni seria continuar com ara, però viure més relaxat"

L'Albert diu que és una persona d'extrems i molt inquieta. Parlant amb ell descobreixes ràpidament [ ... ]

Chris Thwaite:
28 Nov 2022 14:24 - AdministratorChris Thwaite: "Tinc moltes ganes de que la meva família d'aquí conegui Austràlia"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]

Núria Pons:
08 Nov 2022 13:55 - AdministratorNúria Pons: "Jo penso que només es mor una vegada i es viu tots els dies"

La Núria fa més de divuit anys que va venir a Santa Perpètua des de Badalona per amor i diu que l'únic [ ... ]