Et defineixes com una persona tímida però t'has atrevit a participar al Portes Enfora. M'agrada fer coses que no faria. He de superar cada obstacle que se'm presenta.

T'has trobat amb molts obstacles en la teva vida? Sí, molts i la veritat és que costa molt aixecar-se i enfrontar-s'hi, però intento aixecar-me cada cop amb més força. Ets una dona lluitadora? Jo crec que totes les persones que surten del seu país deixant tot enrere, em sembla que son persones lluitadores i valentes, perquè és molt difícil deixar el que ja coneixes, la teva família, els teus amics...

Què és el que més et va costar quan vas arribar aquí? Quan buscava feina em van fer moltes propostes indecents. Això és el que més em va afectar. Recordo plorar molt perquè mai m'havia passar això. Quan una busca feina és quelcom digne, per tirar endavant la teva família, no per fer altres coses. M'entristreix perquè segur que moltes persones s'han vist en la necessitat d'acceptar-ho i s'aprofiten d'aquesta necessitat.

A què et dedicaves en el teu país? Estudiava traducció i interpretació. Em vaig quedar en el tercer any i no vaig portar el certificat d'estudis cap aquí i a més, quan vaig veure el que costaven els crèdits no m'ho podia permetre.

Però finalment estàs estudiant? Sí. Estic estudiant Dret a distància a la UNED.

I per què Dret? Perquè m'agradaria poder ajudar a la gent extrangera perquè lamentablement molts advocats estafen, de fet a mi em van estafar. M'agradaria ser advocada d'estrangeria.

Quins records tens del Perú? Tinc molts records amb els meus avis. Recordo que al Nadal el meu avi muntava l'arbre i la meva àvia un pessebre enorme. Recordo enganxar les figuretes que s'havien trencat amb la meva germana. El meu avi ens despertava molt d'hora per sortir a córrer i tot i que llavors renegava molt perquè era adolescent, ara li agraeixo perquè m'encanta l'esport. La meva àvia era una gran dona, molt carinyosa. Crec que eren els millors avis!

Què és per a tu la família? És el meu motor. Tant els meus pares, com els meus fills, la meva germana i els meus nebots.

Tens molt bona relació amb la teva germana. És la meva companya de tota la vida. Sempre ha estat al meu costat, en els pitjors moments i m'ha donat uns nebots meravellosos, que son com els meus fills.

Què és el que més t'agrada de ser mare? M'agrada, cada cop que em desperto, veure el somriure dels meus fills i quan em fan cartes i dibuixos.

I què és el més difícil? La falta de temps. De vegades no arribo a tot. Vaig una mica estressada, caminant ràpid i provo de tranquilitzar-me. Em desfogo fent esport.

Jo crec que no hi ha una altra felicitat!

Quins valors intentes transmetre als teus fills? L'amor per sobre de tot. L'empatia i també l'autoestima. Jo crec que de l'autoestima parteix tot. Han d'aprendre a estimar-se tal com son.

Si poguessis tornar enrere, canviaries alguna cosa? M'agradaria abraçar més els meus avis i dir-los el molt que els estimo. Un no sap el que té fins que ho perd!

Què t'agradaria que et passés a la vida? Res especial. Jo ho deixaria tot com està.

Ets feliç ara? Tot i les circumstàncies, sí, soc feliç. Perquè hi ha salut i puc estar amb la meva família, amb les persones que estimo. Jo crec que no hi ha una altra felicitat!