hola

El dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència perquè encara, a dia d’avui, no hi ha condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i la presa de decisions en la ciència. La Carla Miró és perpetuenca, química i estudiant de doctorat a Suïssa. A Zurich treballa al laboratori amb eines químiques que utilitza per estudiar processos biològics que l’ajuden a entendre millor malalties i trastorns. Des d’allà ens parla de la ciència, la seva vocació i passió des dels 17 anys, i de la situació de la dona en el món científic. Per a ella el futur és esperançador i anima a totes les nenes a descobrir la màgia de ser científica i un món ple de possibilitats.

L’11 de febrer és el Dia de la dona i la nena a la ciència. Com de necessària veus iniciatives dedicades a visibilitzar el paper de la dona a la ciència?

Són importants perquè crec que el canvi és molt necessari. Hi ha moltes dones dedicades a la ciència als nivells que estic jo però encara resten moltes més que estiguin motivades a arribar a posicions de direcció més altes. Cal fer-ho des de l’educació i la difusió.

El nombre de dones segueix sent menor a mesura que s’ascendeix a la carrera científica. Per què?

Venim d’un sistema antic i patriarcal on la dona ha estat invisibilitzada, també en l’àmbit científic. Les posicions de direcció són encara dels homes però hi ha una base important de dones que estem pujant i intentant canviar les coses. Per una banda hi ha una manca de referents femenins i, per altra, arrosseguem els rols de gènere. Encara vivim en una societat que no veu a les nenes en rols tecnològics sinó més aviat en perfils cuidadors, per exemple. La societat imposa rols de gènere i al final és un missatge subtil que cala en les nenes des de ben petites: són barreres i estereotips que han d’afrontar. Els referents científics femenins són importants i l’educació en la igualtat també per poder anar canviant aquesta desigualtat.

En què treballes?

Soc estudiant de doctorat. Després del màster, el que molts científics fem es treure’ns el doctorat perquè a nivell industrial i acadèmic és el que necessites per optar a càrrecs superiors o desenvolupar projectes tu mateix.

Què estudia el teu doctorat?

He estudiat química bàsica però el meu doctorat està en el camp de la química biològica. Aquest és un camp que s’ha desenvolupat en els darrers deu anys i en ell els químics investiguem la biologia. El meu projecte estudia els processos bàsics de la cèl·lula i investiguem com responen als estressos que nosaltres els hi provoquem gràcies a eines químiques com els sensors fluorescents.

Quines aplicacions té la teva recerca?

El nostre estudi pretén conèixer els mecanismes que fan servir les cèl·lules sotmeses a estrès per tal que, quan ens trobem una cèl·lula que desenvolupa una malaltia, puguem reconèixer el procés fisiològic que fa per tal de revertir l’estrès al que està sotmès. En resum, generem estrès a les cèl·lules per buscar la relació amb determinades patologies i, a partir d’aquí, estudiar com rebatre aquesta patologia.

Què ens aporta el coneixement científic?

La ciència s’estudia molt poc a nivell bàsic i és molt important perquè el coneixement científic ens aporta criteri i ens ajuda a saber discernir entre allò que té sentit i allò que no en té. Si reforcéssim més l’ensenyament científic tindríem més eines per combatre la sobreinformació. Està passant una mica amb la pandèmia i les vacunes. Per exemple, algú et pot argumentar molt bé que les vacunes et poden provocar càncer sense fonaments científics acurats però si tu saps com funciona l’ARN o l’ADN podràs concloure que aquest argument no és cert. La sensació també és que, en general, l’opinió científica es posa en dubte i això és per manca de coneixement en aquest àmbit. Les dones són només el 28% del total del personal investigador al món i tu, t’hi trobes dins d’aquest percentatge.

Què és per tu ser científica?

Tenir curiositat, sentir-te com una nena i gaudir sabent que cada dir és dir: “anem a resoldre perquè passa això” o “anem a mirar com funciona allò altre”. Ser científica és tenir aquesta energia.

Alguna vegada has pensat que el fet de ser dona suposa un problema o dificultat per tal de desenvolupar la teva tasca?

El meu equip és molt femení i el meu director és un home molt jove i treballem en un marc d’igualtat en tots els sentits. Al nivell en el que em trobo no m’he sentit discriminada per ser dona però sé que en nivells superiors sí que hi ha dificultats. He sentit companyes explicar que, en una exposició, sent elles les expertes, han demanat a un home que la fes i no a elles. Això passa perquè la veu de les dones en aquestes esferes més altes i, especialment si hi ha salts generacionals entre homes i dones, acostumen a ser menyspreades o no es tenen en compte.

Què comporta a les dones assolir nivells superiors?

Un esforç molt gran i una falta d’estabilitat importantíssima. Aquest és el problema. Generalment és als 30 anys quan pots accedir a dirigir un equip i si, com a dona, vols plantejar-te, per exemple, ser mare, és molt complicat perquè les universitats no ofereixen un sistema que faciliti una decisió així i la competitivitat del sistema acadèmic tampoc ho fa fàcil.
Quin consell donaries a les nenes que volen dedicar-se a la ciència? Que entraran en un món molt màgic, bonic, gens solitari i d’una gran riquesa cultural, especialment en l’àmbit de l’acadèmia perquè hi ha gent de tot el món. És una professió molt bonica i necessitem més dones per tal d’inclinar la balança. Encara falten moltes per accedir als llocs de direcció i que puguin aportar la seva visió de dona.

Tampoc podem oblidar que has hagut de marxar fora per poder dedicar-te a la ciència.

Es pot fer ciència a Espanya però les possibilitats de trobar feina en aquest país no tenen res a veure amb les que tens a l’estranger. Suïssa i Països Baixos estan a la punta de la piràmide en trobar un equip d’investigació i en infraestructures. Malauradament això no passa a Espanya però tampoc a d’altres països com Alemanya, per posar un exemple. La decisió és sacrificar quedar-te al lloc d’on ets i treballar on has nascut o marxar fora i tenir una qualitat de vida millor a nivell científic i econòmic.

El futur és esperançador per la dona i la ciència?

Crec que sí. La gent científica és de ment oberta i crítica i hi ha oportunitats per canviar el sistema. El moviment feminista a la ciència fa una feina importantíssima de difusió i dona veu a les dones. On visc hi ha una associació que promou la dona i la ciència a través de xerrades a escoles i activitats científiques a edats preescolars. És important que ens hi sumem com a dones i no ens ha de fer por ser referents per sumar més dones a la ciència. Hem de fer equip per poder inclinar la balança i representar la ciència des de la visió de dones.

De perfil

Nom: Carla Miró Vinyals
Any i lloc de naixement: 1994, Santa Perpètua
Professió: Investigadora

La Carla va trobar la passió per la química al Batxillerat. Va ser el seu professor qui va despertar la seva curiositat per aquesta ciència i es va decidir per estudiar el Grau de Química a la UAB. Explica que d’aquesta disciplina li va enamorar assabentar-se com tot el que ens rodeja és química i que gràcies al seu Erasmus a Groningen, als Països Baixos, va descobrir la màgia de fer ciència. “Per mi la química és el poder de crear amb les teves pròpies mans noves substàncies que poden ser útils per a la societat”, diu. Al 2018 comença el seu viatge cap a la investigació que la porta, el 2020, fins a Suïssa. Allà s’endinsa al món de la química biològica i inicia el seu doctorat en aquest àmbit, on les eines químiques són utilitzades per a estudiar processos biològics que permeten entendre millor malalties i trastorns. Per a ella, marxar de Santa Perpètua a l’estranger està sent enriquidor però imponent. Ara enyora la familiaritat del seu poble i la xarxa que aquí ha deixat. La Carla ha estat patinadora del Club de Patinatge artístic de la localitat i monitora de l’Esplai el Refugi i en té records molt feliços. Ara, tenir temps lliure no és fàcil però sempre que en té l’aprofita per compartir moments en parella, sortir a la muntanya, escalar, patinar o, simplement xerrar.

 

Foto: La Carla Miró al laboratori de l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne, Suïssa, on estudia el seu segon any de doctorat / Carla Miró

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"La meva obra busca l'essència de l'ésser humà, el silenci interior, l'ànima"

Montse Valdés és l’artista que presentarà a Santa Perpètua l’exposició principal de la Festa [ ... ]

“Volem que la ciutadania sàpiga que tot el que necessiten ho tenen al poble, que comprin aquí”
“Volem que la ciutadania sàpiga que tot el que necessiten ho tenen al poble, que comprin aquí”

El comerç ha estat un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que ha causat la Covid-19. [ ... ]

"L'antena es traurà sí o sí"

Els veïns de la Florida estan en peu de guerra contra la instal·lació d'una antena de telefonia mòbil [ ... ]