La Maria i el Bernat són els protagonistes del nou llibre que edita l’Ajuntament de Santa Perpètua i que ha escrit i il·lustrat la perpetuenca Judith Rocabert. Aquests dos infants, també veïns del nostre municipi, hauran de descobrir per què els carrers estan desapareixent i què és el virus de l’Oblit. Per fer-ho faran un viatge al passat on trobaran diferents personatges de la història de Santa Perpètua que els hi donaran eines per resoldre tot aquest embolic. Aquesta podria ser la sinopsi del llibre que la Judith Rocabert ha creat amb l’objectiu de recuperar una part de la història de Santa Perpètua tot intentant que els nens i nenes lectores n’aprenguin més del lloc on viuen i del seu entorn. Del llibre, que es presentarà el 21 d’abril a la Biblioteca i que es podrà comprar a la Fira de Sant Jordi, en parlem en aquesta entrevista amb la seva autora.
Al mes de febrer l’Ajuntament de Santa Perpètua et fa l’encàrrec de fer un conte sobre la història de Santa Perpètua per a infants. Què ha significat per tu crear el conte A la recerca dels carrers perduts?
Sobretot un repte. Quan m’ho van proposar em venia molt de gust fer-ho, sincerament. Fer alguna cosa sobre el lloc on vius sempre és interessant: al final el públic al qual et dirigeixes són els nens i les nenes del teu municipi, els teus veïns i veïnes. Haver tingut aquesta oportunitat m’ha permès oferir-los cultura i coneixement sobre l’entorn en el que vivim i espero haver-ho fet de manera atractiva per a ells i elles. Han estat setmanes d’inquietud, repte i moltes ganes de donar el màxim.
Has complert els objectius que et proposaves abans de començar el procés de creació?
Això ho ha de dir el públic, però jo espero que sí. Al final els infants són els que han de rebre el llibre i són els millors jutges. Jo m’hi he esforçat i penso que el llibre té molt ingredients com per a ser atractiu. La història d’un municipi no sempre es pot presentar d’una manera atractiva tot esperant que atregui l’atenció dels infants però en aquest cas he utilitzat diversos recursos que penso que funcionaran.
Quins són els principals ingredients de A la recerca dels carrers perduts?
La gràcia d’aquest conte és que he barrejat ficció i no ficció. És un àlbum híbrid entre dos gèneres molt interessants. La ficció m’ha servit per endinsar-me a la no ficció: és la massa que ho lliga tot. A través de dos infants viatjarem al passat a través de la Porta Perpètua.
La Porta Perpètua?
Em venia molt de gust incorporar aquest element perquè, al final, és una porta que existeix, que és aquí a la biblioteca però que en realitat és una escultura de carrer. El cas és que viatgen al passat i allà coneixen una sèrie de personatges, que són aquells que donen nom als nostres carrers. A través d’ells descobrirem la història de Santa Perpètua de primera mà.
I per què voldrien viatjar al passat?
No ho fan perquè sí, sinó perquè han de salvar els carrers de Santa Perpètua ja que un virus anomenat Oblit els està esborrant.
Els virus tornen als nostres carrers! Com sorgeix aquesta idea?
Donant voltes, fent servir la creativitat i mecanismes de creativitat, però al final necessitava un pretext per poder viatjar al passat, crear algun motiu que els hi obligués a mirar enrere i vaig trobar que aquest era el que millor funcionava.
El conte vol recuperar la història de Santa Perpètua tot apropant-la al públic infantil. Per a quines edats està recomanat el llibre?
Tothom el pot llegir, és clar, però està fet per a la franja d’edat de 8 a 12 anys. Jo trobo que és un bon pretext per conèixer millor el poble on vius. I crec que els infants ho poden fer servir a partir de vuit anys perfectament. A més, per a les escoles pot esdevenir un bon instrument per a guiar qualsevol mena de projecte que es vulgui fer al voltant dels carrers, del municipi o de la seva història i la gràcia està en com està estructurat. M’agradaria que el conte fes de detonador, de punt de partida i que, a partir d’aquí, de les quatre pinzellades d’història, es pugui investigar més. Està plantejat d’aquesta manera perquè també en el llibre es fan moltes preguntes. En algun moment donat, un personatge del passat els pregunta als dos nens que van viatjant pel passat, ‘què en penseu vosaltres d’això, infants del futur?’ fent referència directa al lector. Els infants del futur, els lectors, podran pensar quines són les coses que han canviat i de quina manera han evolucionat per tal que es fomenti l’esperit i el pensament crític.
Què més ens pots avançar d’aquesta història?
Apareixen quatre personatges que formen part de la història de Santa Perpètua i tots ells donen nom a carrers del municipi. A cada pàgina d’aquests personatges aniran explicant els fets que els envolten en una narració coral on tothom intervé, fins i tot els animals. Mogoda, Santiga, la Biblioteca, el Vapor o el Castell de Can Taió seran també indrets que podrem veure a les pàgines del conte.
Quin ha estat el procés de documentació per crear aquest conte?
El tema és que a mi em van passar aquest encàrrec juntament amb el diccionari de carrers que l'Ajuntament de Santa Perpètua va encarregar a Codés Fernández. A partir d'aquest diccionari i de tota la feina que ella ja prèviament havia fet de recerca exhaustiva de cada carrer, d’on ve cada nom, i que està desglossat en el diccionari de carrers, vaig iniciar una recerca visual per documentar-me amb fotografies reals de Santiga. Altres publicacions municipals com l’Abans, amb un recopilatori de moltíssimes imatges històriques del municipi també em van ajudar a començar a crear A la recerca dels carrers perduts. D’aquesta manera, al conte trobareu una il·lustració de Santiga basada en una fotografia real on surt un dels personatges del llibre. Moltes de les il·lustracions que veureu estan documentades i hi trobareu detalls molt curiosos com retalls de diaris amb notícies reals de l’any 1954 on es parla de com havia de ser una dona i com es concebia, per exemple, l’educació de les nenes. Llavors una mica el que he volgut fer és que, a través de la seva lectura, el lector es pugui fer preguntes i s’obrin debats, a casa o a l’aula.
El 21 d’abril es presenta el llibre en un acte a la Biblioteca Municipal Josep Jardí i el 23 es posa a la venda a la Fira de Sant Jordi. Aquesta diada serà especial per tu?
Sí, i l’afronto bé, amb naturalitat. Tinc ganes una mica també d’això, de tota la promoció. Al final darrera de tota aquesta història i projecte també hi ha una motivació pedagògica o cultural de foment de la cultura d’un lloc, en aquest cas del lloc on visc. Així que sí, serà especial i en tinc moltes ganes. Em fa realment molta il·lusió.
Perfil
Nom: Judith Rocabert
Lloc i any de naixement: Barcelona, 1980
Professió: Escriptora i i·lustradora
La Judith va estudiar Belles arts i es va especialitzar en mitjans audiovisuals. La possibilitat d’entrar en el projecte cinematogràfic dirigit per Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, Chico i Rita, va refermar la seva passió per la narració amb imatges. Aquesta pel·lícula d’animació va estar nominada l’any 2010 a l’Òscar a la millor pel·lícula d’animació i va obtenir el Goya en la mateixa categoria l’any 2011.Des d’aleshores no ha parat de treballar per a diferents editorials com a il·lustradora i també com a autora. La Judith també va ser pionera amb el projecte Gato sin cola, una narració per a suport digital que incorporava eines d’interacció i que va rebre el premi València Crea l’any 2013.Viu a Santa Perpètua de Mogoda i el proper 21 d’abril presentarà el seu darrer treball: A la recerca dels carrers perduts, que ens endinsarà en la història del nostre municipi.
Foto:Judith Rocabert és l'escriptora i il·lustradora del llibre infantil A la recerca dels carrers perduts, editat per l'Ajuntament de Santa Perpètua / Judith Rocabert
