Ens trobem amb la Bienve Navarro, l’Àngels Valls i el Magname Konte a la Granja Soldevila. Tots tres, juntament amb el Pepe Almansa, que no ha pogut assistir a l’entrevista, han format part del programa Mentoria Social. Se saluden i es pregunten com els hi va, si hi ha alguna novetat a les seves vides i es fan algun recordatori. Com a persones mentores, l’Àngels i la Bienve han acompanyat, i encara ho fan, al Magname a resoldre alguns aspectes de la seva situació al país, a aconsellar-li pel que fa a formació laboral i, sobretot, li han donat una xarxa de suport que li ha permès millorar el seu dia a dia. Amb ells parlem de la seva participació en el programa Mentoria Social.

Què us va moure a participar al programa Mentoria Social?
Bienve Navarro (B.N.): Inicialment poder tenir una experiència nova, participar d’una iniciativa de voluntariat, però, també, sentir que ajudes a algú. Tenia ganes de fer-ho sense plantejar-me res més especial.

I en el teu cas, Àngels?
Àngels Valls (A.V.): Sempre m’ha agradat ajudar a la gent i aportar el meu granet de sorra en projectes solidaris. Vaig conèixer el programa de Mentoria social gràcies a una notícia a l’Informatiu i, com que tenia temps, vaig aprofitar l’oportunitat. Perquè al final, això ha estat una oportunitat per tots els que hem format part.

Per a tu, Magname, com a mentorat, què n’has tret del programa?
Magname Konte (M.K.): Tot... El grup de mentors, l’Àngela, la Bienve i el Pepe, m’han ajudat moltíssim, moltíssim. En el meu cas va ser gràcies al Punt d’Acollida i Informació (PAI) de Santa Perpètua i a l’Alba, la persona que està al capdavant. Ella va ser qui em va recomanar formar part del programa i no saps quant li agraeixo. M’han ajudat a regularitzar la meva situació legal, han intermediat per mi en aspectes importants a la feina, amb l’administració i també en l’àmbit de formació i xarxa.
A.V.: El Magname va arribar a Santa Perpètua el 2017 i tenia moltes dificultats, sobretot amb l’idioma, amb nosaltres ha pogut participar en classes d’alfabetització i ha conegut millor el funcionament de l’administració, a ser més autònom i guanyar seguretat en el seu dia a dia al nostre país.

Quant temps fa que us coneixeu?
B.N.: Aproximadament un any, potser més. Però nosaltres vam decidir que, tot i que la nostra participació al programa havia finalitzat, havíem de mantenir el contacte i la relació amb el Magname com a grup. Ell també hi va estar d’acord. Després de veure com ha aconseguit regularitzar la seva situació, ens agrada trobar-nos i que ens expliqui com li va i nosaltres també li expliquem com ens va. També ens truquem si qualsevol de nosaltres necessita ajuda. El grup ha canviat ja a una relació de xarxa on tots intercanviem allò que sabem o podem fer.

Amb vosaltres es pot dir que el programa ha aconseguit el seu objectiu?
B.N.: Ha estat un punt de partida d’una relació que segur durarà més enllà. El Magname està entrant a poc a poc a la nostra xarxa social i nosaltres som com un punt de referència per a ell. És cert, que la idea de la mentoria és, senzillament, ser mentor i arribar allà fins a on tu vulguis amb l’objectiu principal que la persona nouvinguda conegui gent del seu entorn, parli i practiqui l’idioma i pugui conèixer Santa Perpètua a través dels nostres ulls. Amb el Magname ens va passar que vam veure que, sobretot necessitava alfabetització i molt de suport per regularitzar la seva situació així com mediació amb alguns aspectes amb la seva feina.

M.K.: Jo tenia moltes dificultats per explicar-me amb el meu cap a la feina i sentia que no podia dir les coses com havien de ser i era molt frustrant. El meu grup de mentors va guiar-me, assessorar-me i fins i tot es va reunir amb el meu cap per solucionar algunes situacions. Ara, cada vegada parlo millor, entenc millor i comença a ser tot més fàcil. Tinc un record molt fort en què l’Alba, la persona referent del PAI, em deia, ‘això passarà Magname, això només és ara. Amb el temps tot anirà millor, parlaràs millor, entendràs millor i tot es posarà a lloc...’ i jo pensava que seria impossible. No tenia esperances, però ara, comença a ser així com em deia. Ara tot comença a ser més fàcil. I semblava impossible... A la feina ara, escric quan he d’escriure, entenc el que he d’entendre i em faig entendre també.

Per què decideixes venir a Espanya?
M.K.: A Malí no tenia cap futur ni cap esperança per mi i la meva família. A Santa Perpètua tinc un germà i decideixo venir per poder viure. Vaig arribar en pastera des del Marroc. Va ser una experiència terrible on vaig patir la pressió de la policia del Marroc, l’horror del mar, on vaig veure la mort de prop d’altres persones com jo i on vaig haver de malviure al carrer durant dos mesos. Vaig arribar a Tarifa després de travessar la frontera patint ferides pels ferros de la tanca... Després vaig estar a Córdoba i finalment Barcelona i Santa Perpètua. Molt camí, moltes coses, sense ningú, sol, sense casa, sense menjar amb pluja... Ara tinc un contracte de 40 hores a una rostisseria de Santa Perpètua, he pogut tornar aquest estiu al meu país, tornar a veure a la meva dona a la qual vaig deixar a Mali embarassada de la nostra filla i he conegut a la meva filla. Després de tots aquests anys... soc aquí.
A.V.: El Magname ens va mostrar la realitat que veiem per televisió i que ens sembla llunyana, però que és real. Ha treballat moltíssim per arribar on és i s’ha guany­at tot el que ha aconseguit. Nosaltres com a mentores sentim que l’hem ajudat molt i que, a partir d’ara, disposa de moltes més eines per continuar el seu camí. Tot i això, no és fàcil.

Què ha suposat per a vosaltres ser mentores?
B.N.: Hi ha hagut moments que no han estat fàcils, però com a experiència és bona i n’aprens. Ha estat un aprenentatge vital que ens ha mostrat una problemàtica real, la de la immigració. Una cosa és veure què passa a través d’un minut de crònica a la notícia i una altra molt diferent és conèixer de primera mà totes aquestes dificultats, en tots els seus àmbits. Per a mi, que hàgim estat tres persones, mentores del Mangmane ha estat un encert. Primer, perquè comparteixes experiència, però també dubtes, i allà on un no arriba, arriba l’altre. També, comptar amb un home mentor, en el nostre cas amb el Pepe, ha estat important en alguns casos.
A.V.: Hem vist les dificultats que suposa la burocràcia per a persones nouvingudes, fins i tot per a nosaltres ajudar-lo ha estat difícil. No ho tenen gens fàcil... sumat a que ho han deixat tot als seus llocs d’origen.

Recomanaríeu l’experiència?
B.N.: Sí, però has d’estar molt segur que vols fer-ho i tenir el temps per dedicar-te. Nosaltres, com deia, hem tingut la sort de ser un grup de tres. Tots hem pogut aportar els nostres coneixements. L’Àngela, com és mestra, va poder ajudar el Magname amb l’alfabetització i tots, hem aportat el nostre granet de sorra. Ho recomano totalment. En el meu cas, agraeixo l’experiència viscuda i n’he après moltíssim tot i que, per ara, no en vull fer una de nova. Vull acabar amb el Magname tot el que hàgim de fer. No perquè no sigui una experiència bona sinó perquè crec que ara val més la pena implicar-me en aquesta relació.
A.V.: Jo també agraeixo totes les experiències viscudes perquè, a més, ell ens ensenya molt. Ens explica coses de la seva cultura, del seu poble, de casa seva, de la seva família i ens obre un nou món sense moure’ns de casa. Hem après i aprenem molt amb el Magname. Per a mi ha estat increïble. Amb el Magname no hem viatjat, el viatge ha vingut a nosaltres i ha estat molt real permetent-nos connectar amb una problemàtica actual i cruel.

Fins on penseu que el vostre suport ha arribat per a la millora de la situació del Magname?
A.V.: L’hem acompanyat a la feina, ajudat a parlar amb el seu cap, hem mediat en algunes situacions i sobre tot ha conegut gent a través del nostre contacte que l'està ajudant a fer xarxa i a dirigir la seva vida com a ciutadà perpetuenc.
B.N.: Que pugui conèixer altra gent del municipi és bàsic per sentir-se integrat i que forma part de l’entorn. Al final es tracta de trencar la barrera de l’idioma i de totes les barreres existents i intentar, intentar, intentar.

Perfil

Nom: Bienve Navarro / Àngels Valls / Magname Konte.
Any i lloc de naixement: 1957, Badalona / 1965, Santa Perpètua / 1986, Mali.
Professió: Jubilada / Mestra / Sector de la restauració

La Bienve, l’Àngels i el Magname es van conèixer gràcies a la Mentoria Social, un programa de l’Ajuntament de Santa Perpètua i la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és relacionar a persones del municipi amb altres nouvingudes per tal de donar-los suport i acompanyar-les per tal que disponguin d’una xarxa social i afavorir la plena autonomia i el benestar emocional de les persones migrades. En el cas d’aquest grup es pot dir que ha estat una experiència d’èxit que ha aportat molts beneficis personals i emocionals a ambdues parts.

Foto: D’esquerra a dreta, la mentora Bienve Navarro, el mentorat Magname Konte i la mentora Àngels Valls / Josep Cano