hola

Angélica, asseguda. Foto feta al Parc Central.Angélica Álvarez té 37 anys. És mare de dos nens i està feliçment casada. Va néixer a Veneçuela i després de viure a Panamà i a Màlaga, fa dos anys es va instal·lar a Santa Perpètua. És docent de professió però no exerceix a l'actualitat. Amb la pandèmia va decidir emprendre i té el seu petit negoci d'olis essencials. Diu que és una persona senzilla perquè creu que en la simplicitat radica la bellesa. Li encanta pintar amb aquarel·les, cuinar en ocasions especials i diu que si ens convidés a dinar ens prepararia “asado negro”. Odia les cuques i les aranyes.

Angélica escolta una cançó als auriculars

Angélica proposa que escoltem la cançó "Celebra la vida" d'Axel i comenta “Aquesta cançó convida a gaudir de la vida, de cada moment, a somriure més, a no pensar tant, a gaudir de cada moment i amb les persones, amb el món que t'envolta. La vida s'ha de celebrar sempre, de qualsevol forma, una miqueta, molt, però sempre celebrar-la.”

Quan vas arribar a Santa Perpètua? Soc veneçolana de naixement i hi vaig viure fins als 22 anys. Després vaig marxar a Panamà uns 12 anys i allà vaig conèixer el meu marit. Ell treballava al Canal, però quan es va acabar el projecte vam haver de decidir si continuar allà o buscar un nou horitzó. Ell és espanyol i em va proposar venir cap a aquest costat de l'Atlàntic.

Va ser difícil triar? No. Vam analitzar la situació econòmica, de salut, d'educació per als nostre fill i va ser una de les millors decisions que hem pres mai. Vam arribar a Màlaga al 2017 i al 2019 li van fer la proposta de venir a treballar a l'Alstom.

Vau arribar a Santa Perpetua i va començar la pandèmia. Com ho vau viure? Va ser un temps molt difícil. Vivíem en un apartament amb dues habitacions. Els nens, sobretot, són els que van patir aquest tancament. Eren molt petits per assumir les normes de no sortir. Així que per a nosaltres com a pares, també va ser dur. L'únic que podíem fer era distreure'ls jugant. Per a mi, com a dona, com a esposa, com a mare, va ser una batalla interna, però vaig aconseguir estar tranquil·la. També hi havia la barrera de l'idioma, que per a mi va ser forta perquè al principi no teníem interacció amb les altres persones i em costava entendre el català. Llavors em posava la televisió, cançons, vaig aprendre contes, per anar acostumant-me i ajudar al meu fill gran amb les classes.

Com van ser els primers dies de “nova normalitat”? Quan vam sortir al carrer, els dies van ser molt més bonics, perquè el parc es va omplir de gent i se sentia l'alegria de poder tornar a aquesta normalitat una mica disfressada. Per nosaltres també va suposar conèixer el poble. Buscàvem a Google Maps abans de sortir i preguntàvem. I sentíem la por de si les persones ens rebrien amb el mateix entusiasme amb el que nosaltres sortíem.

Amb els nens ens encanta que podem estar fins tard sense el cap ple de pors de que alguna cosa ens pugui passar

I va ser així? Sí, moltes persones ens van ajudar a transitar aquell moment. Crec que hi va haver un àngel que ens va enviar Déu, que és el senyor Antonio. Li estic molt agraïda perquè sense conèixer-nos va confiar i ens va llogar un apartament. La segona persona que ens va ajudar moltíssim va ser el nostre veí Roger. Ens parlava català i també ens va orientar sobre el poble i ens va presentar a una senyora colombiana amb la que seguim molt units, la senyora Luz que va ser llum a les nostres vides. La seva filla, que també es diu Angélica, em va ajudar a conèixer una mica més el poble. Aquests angelets que han anat apareixent, per a mi tenen un gran valor i sempre els hi estaré agraïda.

Què és el que més t'agrada de Santa Perpètua? Sobretot les persones tan servicials i amables que sempre estan disposades a col·laborar. També m'agrada la tranquil·litat del poble, que és molt familiar, el fet de que tot estigui a prop. Amb els nens ens encanta que podem estar fins tard sense el cap ple de pors de que alguna cosa ens pugui passar.

És molt diferent dels altres llocs on has viscut. Sí, estava acostumada a viure a ciutats.Estar aquí m'ha ensenyat a tenir pau, tranquil·litat, saber que els meus fills poden córrer lliurement i no amb presses, com estàvem acostumats.

Trobes a faltar alguna cosa?

De Veneçuela, potser alguns menjars, però els podria reproduir aquí. Trobo a faltar de cada lloc on he estat, a les persones, i afortunadament podem estar en contacte via internet.

I no se't queda curt el contacte online? Sí. Aquella abraçada, aquell petó, aquella proximitat o cuinar alguna cosa plegats i que surtin els aromes. Aquest gaudir és el que més s'estranya. A més, ja fa sis anys que no veig la meva mare. Els meus fills no han pogut tenir a prop la seva àvia, ni les tietes, ni els seus cosins. Aquesta situació sí és força dura i trista perquè el telèfon mai substituirà el cara a cara. Espero poder fer possible això aviat.

Et sents afortunada? Soc una persona afortunada només pel simple fet d'estar viva, de veure als meus fills somriure, per compartir amb ells i el meu marit i amb tot el que m'ha regalat la vida en aquests 37 anys.

Quin és el millor consell que li donaries als teus fills? Que sempre segueixin el seu cor i actuïn segons els seus valors perquè sovint és fàcil deixar-se influenciar per altres persones.

I quins són aquests valors? El respecte és el número ú. Crec jo que en la mesura en que respectem les opinions, els gustos, les creences i tot dels altres, podem trobar aquesta reciprocitat. I també donar passes curtes però segures perquè t'ajuda a valorar cada moment. I l'amor propi per poder oferir el millor al món, als que t'envolten.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Armghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho  seria encara més”
14 Jul 2022 19:58 - AdministratorArmghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho seria encara més”

El seu nom és Muhammad Armghan Khan, però tothom li diu Khan. Va néixer a Lahore, una ciutat gran, [ ... ]

Rafael Arco:
30 Jun 2022 12:08 - AdministratorRafael Arco: "M'està costant jubilar-me perquè no vull marxar d'aquest món d'infants"

Té 66 anys i va arribar a Santa Perpètua l'any 78 des de Montefrío (Granada). Diu que en néixer [ ... ]

Liliana Antich:
15 Jun 2022 13:23 - AdministratorLiliana Antich: "El més important per a mi és envoltar-me de gent bonica i que m'estimi"

De mare catalana i pare argentí, amb una filla mig mexicana i una iaia sevillana, la Liliana presumeix [ ... ]