Ser planta és una forma de vida de la qual l’ésser humà té molt a aprendre. Aquest és el punt de partida de l’exposició Tornar-se vegetal un projecte curatorial d’Angelica Tognetti amb les artistes perpetuenques Eva Carretero, Laura García Villasclaras, Alba Munuera, Judit Polo, Alba del Valle i el col·lectiu Godot’s Eye (Pau Vinyals, Gerard Rodriguez i Adrià Molist). La motra es podrà veure a la Sala d’Exposicions de la Granja fins al 29 d’octubre i és el tret de sortida de la Festa Major 2023. Tognetti desvetlla en aquesta entrevista com ha estat el procés creatiu de Tornar-se vegetal, quina és la proposta que han fet les artistes participants i algunes de les reflexions que han sorgit durant aquests mesos de treball.

Com has arribat fins aquí?
Jo vaig estudiar Estudis Literaris però després vaig fer el Programa d’Estudis Independent del MACBA i allà també vaig fer el Home Edition que és un curs de comissariat. A partir d’allà va néixer aquest desig de treballar des del textos però també en relació amb les artistes.

Sempre havia sentit la paraula “comissària” i m’ha sorprès el terme “curadora”.
Sí, de fet prefereixo sempre utilitzar la paraula “curatorial” perquè ve etimològicament de la paraula “cura”. És més que el comissariat que tindria a veure amb una rigidesa. Curadora té a veure amb treballar amb cura amb les artistes. Prefereixo fer ús d’aquesta paraula.

Què és per a tu Tornar-se vegetal?
És una pregunta molt oberta, que justament és amb la que hem treballat durant tots aquests mesos de recerca amb les artistes. Té a veure amb què significa ser vegetal entenent les positivitats que tenen les plantes. Per exemple, el fet d’estar formades de diferents parts que són prescindibles. En canvi, nosaltres som éssers indivisibles. També les plantes tenen formes de comunicar-se molt interessants i que queden fora de la vista de l’ésser humà i Tornar-se vegetal és tornar al lloc vegetal i veure totes les potencialitats que tenen les plantes.

D’on sorgeix el teu interès personal per treballar aquest tema?
Sempre m’ha interessat la qüestió vegetal i estava fent una investigació al voltant de la bruixeria i de totes aquelles plantes que utilitzaven per curar i de com el procés de persecució de les bruixes ha fet que molts sabers vinculats a les plantes s’hagin perdut. Tornar-se vegetal va sorgir de manera espontània a partir d’aquesta investigació.

Dius que tenim moltes coses a aprendre de les plantes. Quines coses has après tu en aquest projecte?
Sobretot la importància de la pausa, d’un arbre i de la immobilitat. En aquest moment d’immobilitat passen moltes coses.

Com ha estat el procés creatiu de l’exposició?
Es va fer una crida a artistes de Santa Perpètua i alguns d’ells em van enviar propostes que tenien a veure amb això de “tornar-se vegetal”. A partir d’aquí, amb les artistes vam començar a treballar i fer trobades. És interessant pensar l’exposició com un treball col·lectiu. De fet, no hi ha ni cartells, ni noms, ni separació. Això va ser una decisió dels propis artistes, que tot formés un espai únic.

Quines reflexions han servit per crear l’exposició?
Hi ha una reflexió molt bonica que és que les llavors quan estan en un bosc saben esperar i tenen una única forma de brollar dintre de la seva vida que és quan neixen.

Són artistes de diferents disciplines. El que tenen en comú és que són de Santa Perpètua. Què aporten cadascun d’ells a l’exposició?
Hi ha artistes que venen del disseny gràfic, de la fotografia, de la música, del teatre, cadascú fa la seva aportació i també és interessant com les decisions, no obstant ser cadascuna de la seva disciplina, es pensa de forma conjunta.

Durant el procés també s’han fet diferents activitats complementàries on hi ha hagut artistes convidades.
Cada activitat ha aportat una pràctica diferent. Per exemple, l’activitat amb Itxasso Corral ha sigut interessant perquè ha proposat treballar en cal·ligrafies i aquestes cal·ligrafies després es trobaran dins de l’exposició. També vam fer una trobada amb Natàlia Lázaro per treballar la salut mental quan parlem de “tornar-se vegetal”, perquè també hi ha aquesta connotació. I per últim, amb la Paula Bruna vam estar treballant un text d’Emanuele Coccia, que és un filòsof italià, i ha sigut molt fructífer també.

Sembla veritablement un arbre amb moltes ramificacions, amb les seves arrels, amb la seva llavor. Quina resposta busqueu en l’espectador?
Que es tregui aquesta part positiva de la naturalesa, que “tornar-se vegetal” de veritat és una cosa positiva, i que li permeti enriquir-se la mirada amb el que està veient o despertar sensacions vinculades a allò vegetal.

Com es visita l’exposició? Té un recorregut marcat?
No, és lliure. Hi ha un petit text que té a veure amb una pregunta sobre l’exposició, sobre què és “tornar-se vegetal”, que interpel·la l’espectador. Però no hem volgut donar una resposta, sinó obrir la pregunta a tothom.

Portes mesos acompanyant aquests artistes que exposaven per primera vegada plegats en aquest treball col·lectiu. Com ho estan vivint?
Estan aprenent molt els uns dels altres perquè comparteixen eines, maneres de fer, d’exposar, d’entendre. Ha sigut molt bonic sobre tot la part d’inici i de treball d’investigació col·lectiva que ha durat diversos mesos.
Quin ha estat el teu paper en tot aquest procés? La primera part va ser posar les bases de les temàtiques que anàvem a treballar, els textos... i en la segona part de l’exposició, ha estat l’escolta. Veure què volien les artistes, què proposaven i més que guiar, acompanyar les seves reflexions.

Què és el que més t’agrada d’aquesta feina?
El contacte amb les artistes és el que més m’agrada i pensar coses noves i estar sempre acompanyada d’elles.

Creus que aquesta exposició arriba en un moment crític, en el que estem molt desconnectats de la natura?
Sí, molt desconectats i també amb la crisi ecològica estem cada vegada pitjor. Aleshores sí, crec que és un reclam de la importància d’allò vegetal de la natura.

Perfil

Nom: Angelica Tognetti
Any i lloc de naixement: 1994, Màntua (Itàlia)
Professió: Curadora, investigadora i docent

Angelica Tognetti es va formar en Estudis Literaris (UB) i al programa d’Estudis Independents del MACBA. Forma part del col·lectiu Pli-é Collective i s’encarrega actualment de la gestió de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya. A més, és mediadora de les exposicions temporals del MACBA i codirigeix el projecte internacional de residències artístiques Fora de camp. Ha col·laborat amb institucions com La Escocesa, Fabra i Coats i Can Serrat, a més de diverses galeries d’art i publicacions.

Actualment està desenvolupant el projecte Curadurías tentaculares. Entramados y colaboracions para una cura colectiva. Tornar-se vegetal s’afegeix ara al seu currículum i és el resultat del procés creatiu realitzat amb artistes perpetuenques.

Foto: D’esquerra a dreta, Gerard Rodriguez, Pau Vinyals, Alba del Valle, Angelica Tognetti, Alba Munuera, Laura García Villasclaras, Judit Polo i Eva Carretero / Josep Cano